Bon dia guapa!
Em deixes molt preocupada amb la teva consulta. Pel que expliques és evident que podria haver-hi molta relació amb el fet de no menjar però sempre és important anar al metge i que et facin proves per descartar qualsevol cosa. Jo crec que el primer és que expliquis això a casa i que demà demanin hora per anar al metge ja que realment és molt important esbrinar que t’està passant. A més també és important descartar que no hi hagi cap motiu mèdic que faci que no tinguis mai gana.
Tot i així, una altre opció és que realment el que hi hagi darrera de tot això sigui un trastorn de la conducta alimentaria. Suposo que ja ho has pensat en algun moment.
Moltes vegades les persones pensen que el trastorn de la conducta alimentària apareix només perquè la persona no s’agrada a si mateixa, o per que s’obsessiona amb el cos i amb el menjar, i tot i que en certa part això hi és també és molt important veure el que hi ha darrera, el perquè a aquesta persona li ha passat això. Molts cops el trastorn apareix quan a la teva vida comencen a passar coses desagradables, com que et tractin malament a l’escola, la separació dels pares, una mort que no saps com portar, la ruptura d’una parella, etc..., et sents molt malament i no saps com gestionar la situació. Per això, el més important és que la persona parli d’això més que del cos.
Però el més important és que puguis parlar amb els teus pares i els hi puguis explicar que t’està passant i que aneu al metge a veure que està passant. Pensa que és molt important perquè sinó la cosa pot empitjorar. No tinguis por de que s’enfadin només es preocuparan per tu.
Si vols després d’anar al metge, si descarten que sigui una cosa física (i no psicològica) pots venir un dia a l’Associació per parlar amb nosaltres i veure que et pot anar bé per sentir-te millor. Et deixo la pàgina web de l’ACAB i el telèfon perquè ens puguis trucar i pugueu demanar hora.
Aquests són els passos que hauries de seguir:
-Demanar ajuda i explicar el que et passa: aquest ja l’has fet i et felicito
-Parlar avui amb els teus pares (o els dos o amb el que tinguis més confiança) i explicar-los que no et trobes bé i que quasi no menges
-Anar aquesta setmana al metge i que mirin que t’està passant
- Si descarten que sigui físic podeu trucar a l’ACAB o a un psicòleg que conegueu o us recomani l’institut per poder parlar amb algú sobre el que et passa i puguis aprendre a gestionar les emocions desagradables d’una manera que no sigui deixant de menjar.
Una abraçada gran!
Carlota López Ballestar
