Història

Hola Adolescents!! Avui os porto un tema més delicat... el meu "problema" amb el menjar.
Per posar-vos al dia mes o menys, jo al 10 anys o així vaig tenir un canvi molt gran en el meu cos i em vaig engordir bastant durant els anys següents, als 12-13 anys pesava 65 kilograms rodons (com jo), i no era sa. Vaig anar a una nutricional durant aquest període de temps però tampoc em va servir de molt vaig seguir engordint...
Fins que un dia no vaig poder més, em sentia molt malament amb mi mateixa, les meves amigues es tiraven a sobre unes de les altres i jo no ho feia per por a que em diguessin que les aixafava o coses així, a l'hora del pati quan tothom menjava tenia por del que digués la gent... I amb 12 anys no es bo preocupar-se d'això, en fi que em vaig revolucionar i vaig decidir aprimar-me, de la pitjor manera però la més eficaç.
Vaig perdre 15 kilograms en 3 mesos, la meva doctora va "flipar" i jo la veritat es que em seguia veient igual...
El cas, em vaig quedar molt ensopida (es a dir molt prima), i tothom m'ho deia, que havia de menjar més, estava MASSA prima, encara que jo no ho veia. Fins i tot alguns van pensar que estava malalta.
Vaig estar així durant tot el curs passat, pesava 48-50 kilograms i era vastant feliç, però hi havia un problema, si que m'havia adonat que estava més prima sobretot de la part de dalt del cos, es a dir el tronc.
Vaig perdre molt volum, i això implica panxa, braços i pits, si tenia una 85-90 i em vaig quedar en una 80 grandeta.
Era l'únic que no m'agradava, i avui en dia...
Peso més o menys el mateix, potser algun quilo més, m'agradaria augmentar els meus pits i he provat de tot, si la paciència també, molts cops he pensat doncs menja una mica més, però per a una persona que ha viscut això, la por de engreixar-me un altre cop és més gran a la de no tenir tants pits com abans.
Intento no pensar tant en el que menjo i poder així les grasses van cap amunt, però hi ha l'últim inconvenient, que són les cames, sóc esportiva m'agrada fer epsort, i en faig sovint, però no se'm enforteixen les cames ni deixen de estar tant flonjes, si que tinc ajulletes, però res més.
Tot i el que he passat, em continuo veient igual que als 12-13 anys i això m'obsessiona més.
La meva consulta és sobre com podria fer per a perdre grassa o musuclar més les cames, i a l'hora guanyar més pits?
Perdó per a l'enrollamenta que he fet, gràcies espero que em pugueu ajudar.
Gràcies, petons
Pressia.

Hola guapa!

El primer de tot, gràcies per explicar-nos la teva història.

Per les teves paraules es dedueix que tens una preocupació important amb el tema del físic i el tema del pes, i que tot i que aconseguissis perdre pes fa uns anys, sembla que tu mateixa no ho notes. Quan l'entorn (pares, amics, família...) ens diuen que estem molt prims i nosaltres no som capaços de veure-ho, pot significar que tenim una distorsió de la nostra imatge corporal, i això pot arribar a ser perillós perquè acaba afectant de forma seriosa a l'autoestima d'un mateix.
El meu consell respecte a aquest tema és que si realment penses que estàs grassa i tens pensaments que et diuen que has de seguir perdent pes per a sentir-te millor amb tu mateixa, que ho consultis amb un metge ja que podria estar indicant la presència d'un trastorn alimentari.

Respecte a les teves preguntes, comentar-te que amb el tema dels pits no tens gaires coses a fer, ja que depenen molt de la genètica i en la majoria de persones (no totes) també va lligat al pes corporal. El més habitual és que les noies que son primes tinguin menys pit i en canvi les noies més corpulentes en tinguin més. Repeteixo, aquesta no és una norma que li passa a tothom, però en la majoria de les noies si. Si has perdut pes és normal que els pits hagin reduït una mica el seu tamany, ja que a part de múscul també tenen greix.

Sobre les cuixes comentar-te que la única manera de tenir-les musculades és fent exercici i combinar-ho amb una alimentació suficient, variada i equilibrada. Dius que ets esportista i que fas esport sovint, per tant ja deus tenir les cames força tonificades, però potser el que et passa és que tu no t'ho pots veure. Una mica el mateix que et passa amb el tema del pes, podria ser?

Demana la opinió a les teves millors amigues, a veure què et diuen. Si elles et diuen que tens les cames en forma i que no estan flonjes, és possible que t'estigui passant això que t'he comentat.

Així doncs el nostre consell és que si creus que aquests pensaments van en augment i notes que el tema pes i menjar t'obsessiona, vagis al metge i ho comentis. Ells et podran ajudar.

Una abraçada ben forta!

Laura Medrano