Cremo més del que menjo i tinc por de l'efecte rebote.

Hola!
Primer de tot, gràcies per crear aquest consultori, ja que és l'únic lloc pel que crec que puc plantejar el meu problema sense haver d'anar al metge.
Des de petita que patia obesitat, fins el punt que, amb 14 anys, pesava quasi 90 kg i mesurava 1'60. A partir dels 15, vaig decidir aprimar-me, i, en 2 anys, vaig aconseguir baixar 10 kg.
A finals de Nadal d'aquest any, vaig voler aprimar-me de debó (arribar als 53 kg), i vaig començar a menjar molt poc i a fer molt exercici. El que menjava en un dia no arribava a les 700 kcal, i si ho feia, cremava 500 kcal.
Vaig aconseguir aprimar-me 10 kg en 3 mesos, però encara (segons el meu punt de vista), em quden 10 més, i no els aconsegueixo baixar. He arribat a tal punt, que ara menjo 500 kcal, però en cremo 700. Se que el que estic fent no és gens saludable, però ara no puc començar a menjar més i fer meys esport, ja que encara em vull aprimar, i tinc moltísima por de patir "l'efecte rebote".
Necessito consells i ajuda, siusplau.

Hola Claudia!
Moltes gràcies per escriure al consultori. Ens encanta que ens escriviu per intentar-vos ajudar en allò que necessiteu. En un escrit molt petit has donat molta informació i molt valuosa.
El primer és veure que va causar aquesta obesitat quan eres petita per poder entendre quin era el problema. La teva predisposició genètica? El que et donaven de menjar? No feies esport? O totes juntes... no ho sé però el primer és saber les causes del que et passava.
Penso que la baixada de pes inicial va estar bé, lenta i progressiva però tampoc expliques com ho vas fer. Em preocupa el fet de que diguis vaig decidir aprimar i ho vaig fer, perquè el que és important és que entenguis que la obesitat és un problema de salut i que necessites que els metges et vegin i t’ajudin, ja que a més el camí seria molt més fàcil i sobretot segur i saludable. El problema important ha arribat aquest Nadal. Aprimar-te de debò? A cas perdre els 10 kg no ho havia estat? Penso que té molt mèrit haver-los baixat ja que segur que va comportar un canvi d’hàbits i un esforç important. I no només això, el marques un pes objectiu, els 53kg, quan possiblement sigui un pes per sota del que genèticament estàs preparada. Això ho tindria que decidir el metge. No pots decidir-ho tu ni agafar de referència les teves amigues, cada persona és diferent. Perdre 10 kg en 3 mesos és moltíssim. No pot ser que mengis tant poc i que tinguis aquesta preocupació excessiva pel cos. Penso que el teu cas estaria molt bé si pots venir a l’Associació a parlar amb calma i a veure que et pot anar bé. El que és primordial és que entenguis que si que necessites l’ajuda d’un metge i d’un nutricionista i fins i tot pots necessitar la d’un psicòleg per poder portar-ho millor ja que no és gens fàcil passar per això.
Et deixo l’adreça del ACAB (www.acab.org) ja que com te dit crec que aniria molt bé que vinguis amb els teus pares i parlar-ne amb calma però sinó crec que has de parlar amb ells perquè estàs en un moment de risc a poder acabar desenvolupant un trastorn de conducta alimentaria i fins i tot l’efecte rebot. Quan menys menges el cos no ho accepta i després reacciona malament.
Una abraçada
Carlota López Ballestar