TINC POR A VOLER TORNAR ENRERA I NO PODER

Aquesta setmana santa vaig anar al poble dels meus avis a passar las vacances (CÒRDOBA). I vaig conèixer un noi es guapisim es molt alt te un somriure precios, i es molt bon nen per lo menys lo poc que vaig conèixer. Es atent i graciós, a més la nit que vam estar junts no va ser la millor perquè una amiga anava borratxisima i vam tenir que estar pendents d'ella mentres vomitava , i a més després, perquè no marxes sola a casa tan tard, em va acompanyar i inclòs em va deixar la seva jaqueta perquè no passes fred tot i que anava amb màniga curta, va ser un amor de nen.
Però ara estem molt lluny i em continuat parlant, em tingut trucades d'hores i ens em passat algunes tardes enganxats al Skype. Tot i que fa poc vam deixar de parlar durant un temps perquè els dos notavem que ens estavem enganxant molt l'un del altre i sabiem que allò no seria bo per cap dels dos tot i que teniem clar que quan arribes l'estiu tornariem a estar junts lo poc que dures. Pero no em durat mes de 3 setmanes sensa parlar, tot i que jo m'intentava ficar al cap que no era un bon nen que em faria mal que era impossible no ho he pogut resistir.
I ara no se que fer tin por, por de tot. Tinc por de que estigui amb un altre, ja se que una relacio a distancia es basa en la confianca pero no el cunec tant com per aquesta confianca, tinc por de perdra'l per culpa de la distancia, tinc por a tot aixo que sento perque tinc 16 anys i sincerament mai he estat amb un noi perque estigues enamorada ni perque l'estimes un munt i no se com definir aixo. A mes no se si es per estem lluny i els dos ens necesitem i necesitem coneixens mes pero em parlat sobre el sexe (jo soc verge) i tinc por de fer algu i empenadirme perque pot ser no era l'indicat i no poder enrera. I li he explicat tot aixo que sento pero es que ell m'ho dibuixa tan facil, es com si ho tingues tot tan clar, com si confies en mi cegament, o com si no l'importes tan i nomes s'asagures que a estiu tindra un rollete.
Sempre diu que no m'obligaria a fer res que jo no vulgues que simplement ens deixem emportar i que no em tanqui en banda per el simple fet de que passara quan acabi l'estiu, que disfruti i punt, que ell intentara fer-lo lo mes bonic possible per mi perque sigui jo la princesa, la que s'ho passi be i la que no s'empanadeixi mai d'aquell estiu.
PERÒ ES QUE SEMBLA TOT TAN FÀCIL QUE EM FA MÉS POR I TOT. No se que fer no se si deixar-me estimar i estimar-lo jo a ell no se si perdra la virginitat amb ell o si deixar aquesta historia ja i pensar que simplament va ser un lio mes d'una festa qualsevol de poble. LO UNIC QUE SER ES QUE ESTIC CAGADA DE POR.

Laura, hola!

Gràcies per escriure'nsi per enviar-nos la teva consulta!

Tenir por quan parlem d'amor o enamorament és molt normal. Que sentis que estàs insegura, amb por i il·lusió al mateix temps és molt lògic.

Tu has d'anar valorant si pots confiar en aquest noi mica en mica, la distància pot tenir coses positives i, al mateix temps és molt dura. I confiar implica fer un acte de fe perquè no saps mai com pot anar la història.

Qauè t'inspira ell? t'inspira confiança? Com tindríeu la relació?

Fes pasos mica en mica i deixa't protar de manera controlada...

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81