L'estimo tant...

Hola
bueno començo per aquí, ara vaig a primer d'ESO i tinc 13 anys, fa un any per un grup vaig conèixer a un noi per Whatsapp que anava al mateix poble que jo però a un altre escola, al conèixe'l em vaig enamorar d'ell, avegades quedavem amb els amics cada divendres vam ser millors amics, jo fa un any ho passava malament perquè hi havia gent que em deia "gorda" val si ho sóc, ell era l'unic noi que em defensava i em deia que m'estimava i acceptava tal com sóc, com podeu comprendre ell era molt important per mi i jo per ell, ell a mi m'agradava i m'agrada però ell ja tenia parella i és liava amb ella avegades es barallaven i jo com bona amiga que sóc, per mol mal que em fes que estiguessin junts, els ajudava i feia que es perdonessin ell cada dia em donava les gràcies per tot el que feia per ell, fins aquí tot bé.

PD: ell ja sabia que m'agradava.

A mi m'anaven traient el mòbil perquè parlava molt (viciada) i no parlava tant però ens seguem estimant, jo tenia molts grups i per un, hi havia un noi que em deia "gorda" i jo ho passava malament perquè ningú em defensava, un dia aquest nen em va tornar a insultar i jo vaig passar el noi que 'agrada va llegir el missatge i com d'alguna manera es va riure i em va sentar com el cul, (parlant malament) i jo com que em vaig ratllar amb ell, ell té un caràcter molt fort i s'enfada fàcilment em va deixar de millor amiga i em va deixar de parlar i em va bolkejar per whatsapp vam estar tres mesos sense parlar tot per culpa del nen que em va insultar, jo plorava i ploro cada nit perquè l'estimo moltíssim ,tinc l'autoestima pel terra.
Tres mesos despres vaig veure que em va desbloquejar i vaig dir que aquell era el moment per parlar amb ell li vaig dir que o començavem desde 0 o que no tornéssim a parlar i que em diguès que prou perquè m'estava fent mal, ell em va dir "me la pela" i això va ser com si em clavessin un ganivet li vaig dir que respectava la seva decisió i aquí es va acabar la cosa.
Estic molt malament encara perquè l'estimo moltíssim , aquests dies m'estic animant gràcies a les meves amigues però em costa oblidar-me d'ell perquè el veig al pati i no puc evitar mirar-lo avegades em mira de reüll i penso, que si algun dia encara que sigui un segon s'ha parat a pensar en mi, jo vull pensar que sí que encara pensa en mi però ha canviat tant...

Ajudeu-me si us plau el trobo tant a faltar... però li vaig prometre que sidecidia deixar-me que no el molestaria.

Hola!
Gràcies per la confiança...

Et serem completament sinceres: no pots estimar a algú que t'insulta i que et falta al respecte perquè si hi ha això... ja no estem parlant d'amor. I perquè hi hagi amor, ell també t'hauria d'estimar...

Per tant, creiem que estàs enamorada de la idea del que tu t'havies imaginat, del que tu voldries que passés però no del que passa en realitat.

Si algú et falta al respecte d'aquesta manera no es mereix que gastis el teu temps amb ell... saps per què? perquè la teva autoestima va minvant cada vegada que ell no et respecte... i només hi ha una manera que la teva autoestima creixi: no acostar-te a algú que et tracta així, fent-te respectar tu mateixa...


Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81