Hola,
Sóc una noia que té una amiga que està patint anorèxia. Tot això va començar l'estiu passat i el que va passar es que va començar anar cada dia al gimnàs unes 3 o 4h cada dia, després continuava fent el mateix pero reduint la quantitat de menjar i finalment va acabar sense menjar casi res amb tot el dia (dos salchichas, per exemple) però ara ja està controlada per metges i tot. Quan ella va començar a fer tonteries amb el menar i el gimnàs, jo també vaig començar a menjar millor i eliminar menjar industrial, embotit i menjar gras. A mesura que passava el temps, ella m'explicava coses que feia per no engreixar o menjars que engreixaven molt, així que em vaig començar a obsessionar amb els valors nutricionals dels paquets de menjar. Fins aquí bé, perquè vaig baixar de pes però d'una manera saludable, el problema és que ara fa un temps que continuava fent el mateix però no baixava de pes, i vaig decidir començar anar més al gimnàs, a reduir la quantitat de menjar, a tirar menjar sense que els meus pares s'adonin, a pesar-me cada dia més de dos cops, a fer només tres àpats diaris... les meves amigues m'estan avisant que ella (l'amiga amb el trastorn) va començar així, i que m'estic aprimant encara que no em faci falta i que estic a pocs passos d'obsessionar-me i caure amb algun trastorn, i els meus pares també em controlen més, però jo no m'ho noto, és a dir, ho veig normal el que faig i tampoc noto que m'hagi aprimat, sino, que encara em sobra algun quilo. No se que fer perquè no vull acabar com ella però tampoc sé si estic fent el correcte o si tenen raó les meves amigues.
Laura Medrano Data: 25/04/2016 20:27
Hola guapa!
En primer lloc, gràcies per escriure'ns i demanar-nos consell ja que pel que ens comentes tens una mica de lío...
Podríem dir que al tenir una amiga tant propera que va patir anorèxia, és "normal" que de rebot tu et comencessis a fixar més en el que menjaves i inclús que intentessis fer una dieta més equilibrada i saludable. Ara bé, si t'hi fixes, poc a poc estàs seguint els passos de la teva amiga...
Segurament quan ella va començar a fer canvis en la seva alimentació o a anar massa al gimnàs, tu veies que estava fent coses poc saludables i inclús és possible que li diguessis que si seguia així cauria en un trastorn alimentari. Doncs ara, encara que no te n'estiguis adonant, t'està passant a tu el mateix.
Les teves amigues tenen tota la raó ja que poc a poc t'estàs obsessionant massa (pesar-te cada dia, reduir àpats, augmentar l'esport que fas, vigilar els aliments que menges...) Tot això està molt relacionat amb els trastorns alimentaris. La nostra recomanació és que facis cas del que les persones que estan al teu voltant t'estan dient: pares i amigues. Tenen raó en tot el que et comenten.
Des d'aquí nosaltres t'aconsellem que reflexionis sobre el tema i que si veus que et costa molt frenar aquests pensaments que tens, les ganes de controlar el que menges, les ganes de pesar-te cada dia, etc, que et posis en contacte amb l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia i així podrem parlar-ne tranquil·lament i ajudar-te en el que necessitis.
El nostre telèfon és el 93 454 91 09 i pots preguntar per la Carlota (que també contesta el consultori) o per mi. De totes formes qualsevol persona de l'associació et podrà ajudar en aquests dubtes que tens.
Un petó ben fort!
Laura Medrano
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
