Hola. Actualment, fara 2 anys, més o menys no se com, de cop i volta em vaig començar a fixar en ella i bueno, gracies a les xarxes socials i tot ens vam començar a parlar.. Tot anava normal, es a dir, ens parlavem normal i bueno, alla vaig coneixer al seu grup d'amigues (el que ens vam caure molt be) i bueno.. Van anar passant els mesos i li vaig dir que creia que estaba sentint coses per ella, ella em va dir que tranquil i bueno.. Vam seguir parlant tranquil, desde llavors ens anem mirant puntualment i bueno vam anant quedant i tot aixo, nose per que, jo les ultimes setmanes era com si notes que ella em parlava diferent.. Com si fos mig borde o algo aixi i no entenia el per que, aixi que poc a poc m'anava rallant.. Ella i jo ens vam enfadar i bueno ens vam bloquejar i tot durant mes o menys 1 mes.. Quan ja ens vam calmar i tot ens vam començar a parlar de nou i bueno va passar el mateix.. Quedavem, ens miravem.. Va arribar carnestoltes i a mi em feia molta ilusio donarli algun detall, aixi que vaig decidir regalarli una carta la que vaig escriure-li, aquesta carta estaba repleta de sentiments, pero amb aixo de la vergonya.. No em vaig atrevir a donar-li, aixi que li vaig demanar a un amic que si se la podia donar ell de part meva, ell ho va fer pero, segons em van dir, aquella carta abans de que l'hagues llegit ella, les amigues seves es van anar passant la carta i bueno.. Finalment la va llegir i sincerament no se que va pensar quan la va llegir.. Uns dies mes tard, a l'institut nostre es va celebrar com un espectacle que fan puntualment i bueno, vaig tocar el piano davan de tot l'institut, cosa el qual em vaig posar molt nerviós, i bueno, a ella li va agradar.. Em va obrir dient-me que tocaba molt be, els dies van anar passant i bueno vam quedar 2 setmanes seguides i jo notava com que estabem mes junts, es a dir, anavem "tontejant" ella em mirava, jo la mirava.. Ens trucavem..
Seguit un mes nose que va passar que ens vam tornar a enfadar i bueno.. Ens vam insultar i tot pero ho vam tornar a arreglar.. Jo vaig estar a punt de suicidarme, literalment.. Ja que bueno.. el meu pare casi mort i me mare.. Bueno, per mala sort.. Pf. En fi.. Actualment nose com es podria definir que estic, hi han dies els que m'agrada estar sol, d'altres que nomes penso en ella, i bueno jo l'estimo igual que el primer dia pero nose que sent ella per mi i es aixo el que em mata.. No se.. Que podria fer?
Elena Crespi Data: 24/04/2016 08:10
Hola! Gràcies per confiar en nosaltres!
Doncs veig que ho deixeu tot molt a l'aire, que no concreteu res, que tot són imaginacions... creus que ha llegit la carta però no en parleu... us enfadeu i us insulteu (cosa que és MOLT greu) i no sé ben bé com ho resoleu...
Cre cque el que us falta, claríssimament és parlar perquè si no parleu tot queda enlaire... amb el dubte... ia ixò és molt dur...
Explica-li com et sents i si veus que no et dóna suport planteja't si realment vols estar amb algú així...
Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
