Novament, relació a distància

Hola Elena! (O altre psicòleg/loga jeje)
Aquest juliol vaig coneixer un noi a Santiago de Compostela, ens vam fer amics i ara per ara encara parlem per whatsapp, fem skype, ens truquem... M'agrada molt, però no ho sap (de vegades penso que jo a ell també). Alguns cops tontegem i tal, però no passa res perquè ell viu a Almería i jo sóc de Tarragona, per tant, la distància és bastant, no és cosa d'agafar un autobús d'1h/1h 30min i ja està, si no que la distància són 6h30min amb cotxe, i els meus pares no m'hi volen portar (saben tota la història)... No m'agradaria desaprofitar aquesta oportunitat, perquè m'agrada de veritat (no només pel físic), i intento ser original i pensar "activitats" que podem fer els dos junts (mirar la mateixa peli alhora, llegir el mateix llibre...), però se m'acaben les idees i, a més, tinc ganes de veure'l i dir-li el que penso. Jo tinc 17 anys i ell 16, així que per agafar el cotxe encara em queda 1 any (o més...).
Alguna idea o consell perquè sigui més fàcil tot, per dir-li el que sento, per veure'ns...? ACCEPTO QUALSEVOL COSA.

Moltes gràcies! :)

Hola!! Si les relacions en general ja són complicades,que siguin a distància encara ho fa tot una mica més difícil. Però si els dos esteu disposats a acceptar aquesta distància és un bon indicador. Tot i així, haureu de ser molt creaitius i imaginatius per mantenir la flama i que no es refredi, el contacte físic és important en una parella i en el vostre cas no existeix, de moment. Haureu d'aprofiar els escassos moments que pogueu veure-us, les vacances són una bona excusa per fer-ho. No sé com però ho haureu de fer d'alguna manera per anar-vos veient, ja que si no teniu cap tipus de contacte directe molt probablement la relació s'anirà refredant. Intenteu parlar amb els vosltres pares per aconseguir fer les vacances al poble de l'altre i aneu intercalant qui es mou i qui no. Mentrestant, crec que fas molt bé amb les coses que proposes, us mantenen units i podeu disfrutar d'activitats junts encara que en la distància...
El que està clar és que si esteu fent això és que els dos us agradeu i molt, per tant no crec que et sigui molt difícil confessar-li el que sents, ja que encara que no li hagis dit en paraules els teus actes parlen per tu i n'estic segura que ell ho sap de sobres el que sents.
Molts ànims i una abraçada!
Marina Marull www.interpersonal.cat