**Tinc por de perdre'l**

Hola! Bé, el fet es que a mi fa moltíssim que m'agrada un noi, ell era el meu millor amic. Tots dos vivim molt lluny l'un de l'altre però la distància no ha impedit mai que fóssim molt bons amics. Jo per part seva també notava que ell sentia coses i que intentava "tontejar" amb mi. Fa un temps vaig estar a punt de dir-li, però no ho vaig fer. Vaig decidir esperar i la vaig cagar. Ara ha trobat a una noia, amb la qual sempre parla i sembla que acabaran junts, si no ho estan ja, esclar. Quasi mai parlem i sembla que aquesta noia el complementa molt més que jo. La veritat es que moltes persones m'han dit que ella és bastant aprofitada, és a dir, que sempre fa el possible per tenir el que ella vol i per fer mal als altres. Tot això ho he pogut comprovar jo, ja que ha fet que el meu amic es distancï de mi i fins i tot que ja no em parli. També em fa molta ràbia que nomès el vulgui per fardar de nòvio, i jo que verdaderament l'estimo i faria el possible per ell em quedi així. Sempre pengen fotos junts i cada vegada que les veig em poso molt trista. Què faig? No puc de cap manera consentir que això acabi així. Em fa molta ràbia el fet de que no actués quan vaig poder pensant que en un futur tot seguiria igual de bé que com estava abans...

miimii27... el que hauries de fer é sparlar sincerament amb ell.

Dir-li com et sents, les pors que tens, el que t'han dit... i acceptar les conseqüències. Prequè pot ser que ell reaccioni bé com que no reaccioni bé...

Per tant, veient que estàs en un carreró sense sortida no et queda més remei que encara la situació...

O oblidar-lo i seguir fent la teva sense ell...

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com