Bona tarda guapa!
La veritat és que m’alegro moltíssim de que hagis escrit al consultori explicant-nos tot això. Em sap molt greu que ho estiguis passant tant malament.
Pel que ens estàs explicant has començat a patir un trastorn de la conducta alimentària. Les persones que pateixen un trastorn alimentari tenen molt baixa autoestima i tendeixen a no agradar-se físicament, per això comencen a canviar la manera en que mengen i comencen a fer conductes de risc per perdre pes. Tot el que dius coincideix si t’hi fixes. Al principi passes per una fase que és com una lluna de mel, baixes de pes, tens la sensació de que tens el control, penses que a la gent li agrades més i tens com una falsa sensació de que t’ha pujat l’autoestima i de que et sents més segura de tu mateixa. Poc a poc, veus que cada vegada tens més al cap el menjar, el pes i el cos, que la gent comença a preocupar-se i a vegades perds el control i et sents molt culpable, de manera que la lluna de mel acaba per començar aquest horror amb aquest nivell de patiment emocional.
Amb tot això sembla que el més important sigui el menjar o el pes però en realitat el que més importa és el que hi ha darrera, el que va causar que comencessis a fer tot això, i sobretot, el que fa que t’autolesionis i et continuïs fent mal a tu mateixa.
Penso que estàs molt trista i deprimida i de veritat que si estàs tallant-te i tenint idees relacionades amb la mort has de demanar ajuda avui mateix, no ho deixis passar. Ets molt jove, i tens tota la vida per davant… no deixis que això cada vegada vagi a més.
Si ho expliques a casa no s’enfadaran, et recolzaran i t’ajudaran. Necessites l’ajuda d’un psicòleg per poder parlar de tot allò que penses i sents, per poder sentir-te millor amb tu mateixa i per deixar de tenir totes aquestes idees. Sé que fa por, però ja veuràs que t’anirà molt bé, t’ho prometo!
Et demano per favor que parlis avui amb els teus pares. Un cop ho diguis ja està! Ara has estat molt valenta escrivint aquí tot això. I sobretot, necessito que deixis de fer-te mal a tu! No soluciones res, només desactivar el teu cap una mil·lèsima de segon, deixa de castigar-te d’aquesta manera.
Si vols podem parlar un dia personalment sobre tot això si vens a l’Associació. Aquí tens la web: www.acab.org
Espero que acabis de ser valenta i que avui parlis amb la teva família.
Molts ànims i una forta abraçada!!!
Carlota López Ballestar
