problemes greus

mira, t'escric perque ultimament tinc problemes d'alimentacio i sensacions rares.
avans de petita menjava molt i molta gent es reia de mi pero fa uns anys vaig deixar de menjar tant, no menjava gaire i ara menjo mes pels ulls, osigui em vull menjar bastant de menjar perque m'agrada pero no ho arribo a fer i si ho faig despres em sento malament amb mi mateixa i bomito, ho faig per por de que es tornin a riure de mi, el meu cos es bastant graixonet i sempre m'aprimo i engreixo, sense importar el que menji, pero sempre peso mes o menys el mateix.
busco que em dongueu algun consell de com puc aprimarme sense que hagi de deixar de menjar perque ja no creixo gairebe mes i m'estic quedant graixoneta, quan estic trista i deprimida no menjo i ara ja no tinc les mateixes ganes de menjar que avans, he perdut la gana, nomes ho faig perque m'obliguen.

moltes gràcies!

Bona tarda guapa!

Moltes gràcies per escriure al consultori. M’imagino que ho deus estar passant molt malament i em sap molt de greu la veritat. Com dius el problema amb l’alimentació et ve des de petita de la mateixa manera que amb la teva autoestima.
L’autoestima és la manera en que et veus i et sents amb tu mateixa i em dóna la sensació de que no et sents gens bé amb tu. Que de petita et critiquessin hi pot estar força relacionat, sobretot perquè era en relació al teu físic. No m’has donat cap informació de la teva alçada i del teu pes així que no puc saber que necessites en aquest sentit però el que si veig clarament és que hi ha un problema tant amb la manera en que menges com amb les teves emocions. De fet tu mateixa has dit que quan et sents culpable per haver menjat acabes anant al lavabo a vomitar i això és molt perillós i un dels símptomes dels trastorns de la conducta alimentaria.
Les persones que tenen un trastorn alimentari tenen molt baixa autoestima, no s’agraden físicament i sempre tenen la sensació de que han d’aconseguir canviar el seu físic perquè creuen que així seran mes felices i la gent les acceptarà. Però realment no és un problema del físic sinó de com et veus a tu, de la teva autoestima. Penso que estàs patint un trastorn alimentari. Lo bo és que acabes de fer un pas súper important al escriure aquí. Sé que fa molta por però és important que li expliquis als teus pares i que el més aviat possible demaneu hora per anar al psicòleg. Tot i que estigis a Menorca podeu trucar a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i us podem atendre per telèfon i mirar de buscar un psicòleg a Menorca. Els teus pares només es preocuparan però no s’enfadaran, no tinguis por. Pensa que quan més aviat comencis a anar al psicòleg abans començaran a sentir-te millor emocionalment. Tenir el menjar i el cos al cap tot el dia és un horror, per no parlar de totes aquestes emocions tant desagradables que expliques.

Espero que decideixis fer el pas!

Et deixo la web de l’ACAB: www.acab.org

Una abraçada i molts ànims!!!

Carlota López Ballestar