Tinc por a relacionar-me amb la gent

Hola,

Tinc un problema que em porta preocupant de fa temps i que m'impedeix fer una vida diària normal. Sé que sona exagerat, però dit problema me n'ha causat d'altres de pitjors... No sé a qui acudir, ho he mig comentat a casa als pares i no m'han entès. Per ells és una tonteria.

Com diu el títol, em fa por relacionar-me amb la gent. No sé molt bé com explicar-ho, ni el perquè (si sapigués el perquè suposo que sabria com solucionar el problema, no?). Em fa pànic estar amb gent que no conec de re. Però pànic total. Vaig començar batxillerat, i a les dues setmanes ho vaig haver de deixar per estrès total de que no era capaç de relacionar-me amb la gent de classe. Als meus pares els vaig haver de posar l'escusa de que no era el que m'agradava el que estava fent. Em fa mandra haver de sortir al carrer per no trobar-me gent. És més que por al que pugui pensar o dir la gent de mi, és por a no poder-me relacionar, i és com un peix que es mossega la cua. No sé si m'explico...!

Sé que m'enviareu a veure un psicòleg, però com he dit, si els hi comento res d'aquest tema a mons pares em prenen per tonto i no em fan cas... Estic bastant desesperat, fins el punt de trobar-me aquí en aquesta pàgina escribint això i morint-me de la vergonya. Sóc incapaç d'explicar-ho a ningú. Necessito ni que sigui quelcom que m'animi una mica. Ja no sé què cony fer.

Hola Eguzkia. Gràciesper confiar en nosaltres!

Doncs,. evidentment, és important que trobis la manera que els teus pares et puguin ajudar. Per tant, et proposem diverses coses:

-Potser ja tens o estàs a punt de fer els 18 anys. Per tant, un cop tinguis els 18, pots demanar ajuda a un psicòleg sense consentiment patern. Et recomano el servei de Consulta Jove per a poder pagar una teràpia força econòmica (www.consultajove.cat).

-Si encara no tens els 18 o et falta una mica de temos: busca informació del lloc on vols anar al psicòleg i dóna'ls-hi als teus pares. >Posa't seriós i digue'ls-hi que NECESSITES anar a teràpia i que encara que ells no ho entenguin és el que et pot ajudar a tu.

-Mentre no comencis la teràpia: fes petits experiments controlats: ves a comprar el pa a una pasitsseria que no coneguis i demana una barra de pa i marxa, posa't a prova en diverses situacions quotidianes on no coneguis a ningú. Et serà difícil però ñes la manera de començar aquest camí.

Una abraçada!

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com