millor amic exnovio

Hola, primer de tot moltes gràcies per contestar-me, el fet és que tinc un embolic força gran dins el meu cap, us poso en situació:
Fa més a menys 1 any i mig quan jo acabava de fer-ne 16 (ara en faré 18) em vaig liar amb un noi que era tres anys més gran que jo al principi només estàvem de lio però de mica en mica ell va anar sentint algo més per mi, però jo en aquell moment ja estava bé com estava i no volia res formal, i al cap d'uns mesos va passar el revés, de fet va ser el primer i únic noi del que m'he enamorat de veritat, però aleshores ell deia que ja estava bé com estàvem cap dels dos ens liàvem amb altres però tampoc era allò formal, bueno no sé si m'explico... La qüestió esque ell ho començava a relacionar tot amb el sexe i jo era com massa infantil no volia sentir-ne a parlar no em sentia preparada, a partir d'aquí i amb els exàmens finals ens vem començar a distanciar però seguiem quedant i ens liavem, però a la vegada ell també quedava amb altres i jo també. Al final no la vaig perdre amb ell, però ja havíem fet tota la resta.
I aquí apareix el meu millor amic, jo li explicava sempre les nostres situacions i sempre s'enfadava moltíssim perquè realment m'ho havia fet passar molt malament i sempre deia que no em mereixia, que deixés de quedar amb ell, però suposo que quan una està 'enamorada' d'aquella manera... bueno jo en realitat ho veia, però sabia que si deixava de quedar amb ell el perdria de veritat.
Ara si que fa uns mesos que ja no quedem ni sé res d'ell uns 3 o així, però molts cops em continuo rallant perquè sempre penso que l'hauria d'haver perdut amb ell, perquè va ser el meu primer amor de veritat per dir i perquè em cuidava moltíssim i li tenia moltíssima confiança però en aquell moment no em sentia preparada, i l'últim mes o així si però pensava que només volia quedar per fer-ho i tot i que em deia que tranquila i tal em donava la sensació de que un cop l'hagués perdut em deixaria de parlar o alguna cosa així i no em volia sentir utilitzada...
però últimament estava parlant molt d'aquest tema amb el meu millor amic i ell em va dir que si realment el que volia era perdre-la amb algú que hi tingués confiança doncs que allà estava ell però que era completament la seva decisió i que per això no volia que ens barallesim ni res, sincerament em vaig quedar molt parada, no m'ho esperava per res. És el meu millor amic i me l'estimo moltíssim i hi tinc molta confiança però no sé que fer. els dos vàrem estar parlant tota la tarda i vem quedar que allò es quedaria entre nosaltres ve i una amiga que tenim en comú , i que després seguirím sent els mateixos. Però realment el problema que jo li veig és que si no me liat mai amb ell per molta confiança que ens tinguem i per molt que ens estimem ( amics) com l'he de perdre amb ell sento que els dos estarem molt tallats o que no sorgirà res. La meva amiga m'ha dit que veu molt difícil que sorgeixi tenint en compte de que mai ens hem liat ni res, però que si els dos ho hem parlat enserio encara que no sigui ara tard o d'hora acabarà passant.
que creieu que hauria de fer? sé que és una situació complicada i que jo sóc l'única que té l'última paraula, però em podrieu donar el vostre consell en plan pros i contres?
Moltíssimes gràcies i ho sento si no m'he explicat gaire bé, tinc un embolic mental molt gran i no sé ni com eplicar-ho de nou moltes gràcies.

Hola Annie!

Doncs realment la virginitat l'has de perdre amb algú que tu creguis que és especial i de qui estiguis enamorada o sentis atracció.No et posis pressió. El temps només és això, temps. I encar no tens ni els 18 anys. Sé que pensaràs que potser ja és hora de perdre-la però la pressió del temps el que pot fer és fer-te prendre males decisions.

Per tant, relaxa't. No tinguis pressa. I quan la vulguis perdre i estiguis preparada de veritat serà amb algú amb qui tu vulguis, per qui tu hi sentis alguna cosa més que una amistat i que ell senti el mateix per tu...

Sort!

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com