Depressió/Friends

Hola,
Sóc un noi de 13 anys que fa 2n d'ESO. Des de el tercer trimestre que estic en una depressió, és com una muntanya russa. La qüestió és que intento dissimular-ho fent veure que estic súper bé igual que sempre però tinc ganes de plorar a totes hores a les nits no puc dormir pensant en tot el que em pot passar... A més noto que necessito algú emocionalment fort al meu costat i que m'ajudi i aquesta persona va canviar d'insti des del tercer trimestre... I ara tinc altres amics però que no em són de cap ajuda per això que em passa ja que un vale sí és bon tiu però nse puc parlar amb ell d'això però és diferent... L'altre és molt bona persona i confio moltíssim amb ell però és dèbil i em veig amb l'obligació de ser jo qui l'ajudi ja que tinc més experiència i no vull preocupar amb els meus problemes. I l'altre va amb cadira de rodes i amb direu que és una gran putada i ho sé perfectament, però no és raó per casi posar-se a plorar per qualsevol tonteria i no se és com si per aquesta raó doncs la resta de la gent va a favor seu (si ella et fa algo no passa res, si tu li fas amb ella ets una mala persona...) i em posa nerviós i m'he rallat amb ella perquè n'estava una mica fart ja de tot això i en plan la vull ajudar ja que no tothom serà bo amb ella i no vull que quan hagi madurat s'adoni que tot és una merda i caigui en una depressió i crec que si els seus amics no la fem forta i no l'ajudem i en canvi sempre li diem el que ella vol sentir doncs no l'estem ajudant (i el problema és que els altres ho fan ja que per whatsapp parlava d'ella i sobre el que feia i doncs jo volia parlar-hi perquè canviés però a la cara tots es tiren en rera i llavors quedo jo com el dolent i ja estic cansat de ser jo l'únic que l'ajuda i el pitjor de tots).

A més jo sóc molt introvertit amb els meus problemes i necessito treure'ls fins que un dia explotaré i els enviaré tots a la merda i diré coses que no hauria de dir.

PD: a vegades per desconnectar i per treure'm l'estres em vindria de gust agafar anar a un camp d'aquests per aprendre a disparar. És normal això?

MERCI!

Hola! primer de tot, gràcies per confiar en nosaltres!

Comencem pel final:

-Per treure't l'estrès és molt normal que tinguis ganes de fer quelcom però potser aprendre a disparar no seria el millor. Busca alguna altra activitat, que a més sigui saludable, i que t'ajudi a sentir-te mes alliberat i fes-la!

-Sobre aquesta noia: si hi tens confiança parla amb ella i explica-li com veus tu la situació. I digues-li que veus coses que enlloc d'ajudar-la a créixer com a persona, aniran a la seva contra... a veure què et diu. O aprèn a viure veient com la gent fa totes aquestes coses però intentant que a tu no t'afecti. Cadascú és lliure de decidir què fer i què no fer amb les altres persones...

-Segurament et trobes en un estat depressiu. La depressió te ll'ha de diagnosticar un psicòleg o psiquiatre. I per sortir d'aquest estat tu tens el poder de buscar, trobar i fer coses que t'aportin il·lusió. Amb 13 anys és molt habitual viure en aquesta muntanuya russa, per tant, has de fer quelcom er buscar aquelles coses que t'aportin alegria a la teva vida. No esperis a que arribin, búsca-les tu!

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com