Hola Núria,
Això que et passa amb el menjar és possible que sigui perquè encara no estàs del tot recuperada del trastorn alimentari que vas patir fa anys. Sabem que patir una malaltia com la bulímia nerviosa fa patir molt, tant a la persona afectada (en aquest cas tu) com a la família.
Et recomanem que pensis seriosament si la "por" a menjar que sembla que tens és important i si penses que t'estàs tornant a obsessionar massa amb el tema... Si és així et recomanem que ho parlis a casa i que valoreu la opció de tornar al metge per a fer seguiment i evitar una recaiguda. No t'has de sentir culpable ja que aquestes malalties són molt capritxoses i és més habitual del que et sembla que tingueu inicis de recaigudes, però que si es detecten a temps, es poden tractar més o menys ràpid. Pensa que de la mateixa manera que fa anys vas detectar que tenies un inici de bulímia i hi vas posar remei, ara és important que si notes que t'està tornant a passar, consultis amb un metge especialista.
La nostra recomanació és que com que ja ho has patit una vegada, tens eines per detectar si hi estàs recaient. Si creus que és així el millor que pots fer és dir-ho a la mare perquè t'acompanyi al metge. Potser al principi si que es disgusta, però enseguida entendrà que és molt millor que hagis tingut la confiança amb ella per dir-li, que no pas que t'esperis massa temps i cada cop estiguis més obsessionada i per tant la malaltia hagi anat guanyant terreny.
Segur que ets una noia valenta, per tant t'animem a que facis el pas i et treguis aquesta angoixa i preocupació de sobre. Per qualsevol altre dubte, ja saps que ens pots tornar a escriure i que et respondrem encantades.
Una abraçada,
Laura Medrano
