Bona nit guapa!
M’alegro molt de que hagis escrit per explicar-nos això perquè a més crec que és important el que et passa.
En principi el menjar hauria de ser per alimentar-nos i nodrir-nos, tal i com feien a la prehistòria. Tot i així, el menjar a acabat tenint moltes altres funcions a les nostres vides. Les celebracions molts cops estan centrades en el menjar, a vegades quan som petits ens han pogut premiar amb menjars que ens agraden, etc.
Hi ha persones que acaben tenint el que és coneix com “gana emocional”. És a dir, en funció del teu estat anímic sents la necessitat de menjar, a vegades el que sigui o altres menjars concrets. En el teu cas, pel que expliques pot estar passant això. Molts cops ens passa això perquè ens falten eines per gestionar les nostres emocions.
A més molts cops s’acaba creant un cercle viciós. Et poso un exemple:
Estic a casa a la tarda i em sento avorrida. Intento no menjar perquè ja he berenat però al final no ho puc evitar i acabo anant a la cuina i començo a menjar encara que no tinc gana. Quan paro em començo a angoixar i em sento culpable perquè no he pogut controlar no menjar. Això em genera ansietat i fa que torni a pensar amb el menjar de manera que com estic nerviosa torno a menjar.
No sé si és exactament això el que et passa però aquest exemple és molt usual.
El primer és saber que quan més vulguis controlar el que menges més cops et descontrolaràs. Has d’intentar no controlar-ho i buscar altres estratègies.
Si el que veus que et passa és que tens ganes de menjar quan estàs avorrida el que has de fer és buscar altres opcions, per exemple:
-anar a fer esport
-quedar amb una amiga
-pintar mandales
-fer manualitats
-mirar una sèrie
-etc.
I una altre cosa que et podria anar bé és agafar un full en el que apuntis els cops que vols menjar fora dels àpats. Posa un quadre on posi “tinc gana” i un altre “tinc ganes de menjar perquè em sento….”.
Donat 5 minuts abans d’anar a buscar menjar per pensar i posar una creu a una de les caselles. I si és a la casella de “tinc ganes de menjar” fes una creu i apunta com et sents en aquell moment o que estàs pensant i aleshores en comptes d’anar a la cuina surt de casa i ves a donar una volta, o fes qualsevol de les coses que hagis apuntat com alternatives. Sembla una mica complicat però ja veuràs que és fàcil de fer i molt útil.
Si veus que la situació va a més crec que et podria anar bé venir un dia a l’ACAB (Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia) a parlar amb nosaltres o bé que ho parlis a casa i busqueu un psicòleg que et pugui ajudar a treballar tot això.
El problema en cap moment és el físic ni el pes, és la manera que tens d’actuar davant les teves emocions. Segur que t’ajudaria molt.
Espero que això et pugui anar bé i haver-te ajudat ni que sigui una mica.
Una abraçada molt gran!
Et deixo l’enllaç de l’ACAB: www.acab.org
Carlota López Ballestar
