Hola, mira estic bastant preocupada perquè no puc deixar les pastes, donuts etc... Començaré desde el principi.
Jo quan tenia uns 12 anys més o menys, tenia bulímia, llavors bueno em vaig recuperar, vaig començar a fer exercici, vaig superar la meva ansietat de menjar molt tal i qual... Però que ha passat? Que es clar, un dia vaig dir "la meva feliçitat no depén del meu cos ni de tenir un cos 10, vull fixar-me en lo personal (personalitat) no en lo físic, a la m**** el fitness i les dietes i tot, no em fa falta." Tot molt bé, no em puc queixar, una decisió molt bona estimar-me per qui sóc personalment no? Sóc molt més feliç amb la meva vida, fins i tot amb el meu entorn i la gent. Lo dolent m'ha vingut ara, de no voler donar-me conta que havia de deixar de menjar tantes pastes i xocolatines compulsivament i diariament i de tot perquè estava cegament feliç (la qual cosa està bastant bé per la meva opinió), doncs m'he adonat de els mals efectes que li ha provocat al meu cos i que quan em veig igual de bé al mirall, pero en serio, no és en plan que recaigui a la bulímia o la anorexia, he engreixat i la celulitis i tot però això és el de menys, m'encanta el meu cul, però és que m'ha canviat la cara fins i tot i el color de la pell, la tinc més apagada, encara que em possi cremes, vull controlar-me perquè no puc parar i quan ho vull deixar torno a tancar els ulls i a menjar dolços una altra vegada compulsivament perquè em dic a mi mateixa que menjar és el que més euforia em dona, i com la meva personalitat és molt euforica tinc por que si deixo de menjar pastes deixi de ser tan divertida como sóc, i això és cada día. Tinc molta por de tenir diabetis i que quan vulgui fer alguna dieta no pugui perquè hagui de estar controlant-me.
Vull deixar-ho, però em produeix feliçitat i tinc por de deixar de sentir-me així de feliç i extravertida si ho deixo, això es lo principal i on més necessito que m'ajudeu.
Moltes gràcieeeeees!<3
Carlota López Ballestar Data: 04/04/2016 00:05
Bona nit guapa!
Aniré per parts perquè m’has donat molta informació i força important.
Primer de tot et vull felicitar per decidir que la teva personalitat era més important que el teu físic. Ja has pogut veure que realment és així i que fins i tot milloren les relacions amb les persones i et sents més a gust amb tu mateixa.
Crec que el tema és que ara et sents feliç i t’agrada la teva forma de ser. Pel que dius ets una noia molt enèrgica (eufòrica com tu dius), extravertida i el millor de tot, et sents feliç. Però estàs barrejant les coses amb el menjar (una altre vegada, però de manera diferent). És a dir, el que no pot ser és que pensis que el que fa que siguis simpàtica, extravertida, alegre, i feliç... és el fet de que mengis dolç! Per tant en aquest sentit pots estar completament tranquil·la de que la teva forma de ser no varia en funció del que menges.
En principi el menjar té la funció d’alimentar-nos i nodrir-nos. Però des de fa molts anys les persones li hem donat altres funcions: com a premi, a les celebracions, per gestionar les nostres emocions (per exemple: “aquesta nit menjaré gelat perquè estic depre”), i com a plaer.
El que pot passar és que en funció del que mengis canvií el teu estat emocional. Per exemple: si menjo xocolata em poso súper contenta i que per tant tinguis por de que si no menges xocolata estaràs trista.
Si dius que estàs menjant compulsivament i estàs començant a relacionat tant la teva felicitat amb el menjar pot ser que necessitis que algú t’ajudi, sobretot perquè has patit un trastorn de la conducta alimentària. Per això crec que t’aniria molt bé venir un dia a l’ACAB a parlar amb nosaltres o explicar el que t’està passant a casa i que busquin un psicòleg que et pugui ajudar.
Pensa que tot i que no hagis de controlar el que menges com quan tenies bulímia si que és molt important menjar de manera equilibrada i que per tant no controlar el que menges no significa poder menjar tot el que et ve de gust sempre que vols.
Els dolços estan a la part de la punta de la piràmide alimentaria i això significa que els podem menjar de manera ocasional. És a dir, si el cap de setmana menges pastís de postres no passa res però el problema és si el mengem cada dia de postres, que és el que t’està passant a tu. Intenta seguir una dieta equilibrada i fer altres activitats quan t’entrin ganes de menjar dolç compulsivament.
Et deixo l’enllaç de l’ACAB: www.acab.org
Espero que amb aquesta explicació puguis entendre una mica millor el que t’està passant.
Una abraçada!
Carlota López Ballestar
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
