Tinc por de perdrel's +anonim

Soc una noia que te anorexia nerviosa desde fa uns 6 anys , despres de uns anys els meus amics y pares es van esevantar y hem van apoyar moltissim , cuan li vaig dir als meus cosins hem vaig sentir molt millor pero ara que ha pasat uns messos hem sento rara amb tothom , moltes vegades penso que alomillor soc molt pesada amb ells encara que no ho sigui . Tin por de perdrel's pel que m'esta passant o per altre qualsevol cosa , son com germans per mi y el meu suport per tot , sento que m'apoyarien passi el que passi . Ara no ens podem veure molt fa un mess ens veiem a mes seguit , y ara a passat 1 mes y 7 dies que no ens veiem , y sento com si alguna cosa hem falta , que necessito una abraçada seva perque hem demostren molt carinyu . No se que hem passa , tot el que diu tothom m'ho prenc malament sense rao o alomillor per whats es malenten el to de veu pero esque no se que fer , es cosa meva ?

El que estàs vivint és molt dur. I és important tenir a la gent que t'estimes al teu costat. Crec que seria molt bonic que els hi puguis dir a ells tot el que ens has dit a nosaltres i que diguis obertament què necessites. D'aquesta manera ells t'ho donaran sense problema.
Espero que posis totes les teves forces en recuperar-te perquè puguis gaudir moltíssim de la vida. T'enviem una abraçada ben forta!

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com