Sou el meu últim recurs!

Hola adolescents!
El meu problema és el següent. Espero que us el llegiu amb atenció per a poder aconsellar-me. Us necessito!
Quan cursava 5è de primària, ara curso 3r d'ESO, tenia un problema amb relacionar-me amb altre gent. No sabia que fer, sempre estava sola. Quan intentava acostar-me algú per a poder relacionar-me s'allunyaven i em feien entendre que no era benvinguda. Vaig optar per molts mètodes, però cap va funcionar. Fins que un dia vaig pensar que mentint-los sobre qui sóc podria ajudar-me a tenir amics (trist ho se, però no em quedava cap altre opció). Així que ho vaig fer, durant un any tot va anar perfecte i vaig aconseguir el que volia, sense pensar en les conseqüències. Desprès d'aquell any perfecte, totes les meves mentides es van descobrir i tot el progrés que vaig fer no va servir per res ja que en comptes d'avançar una passa en vaig retrocedir moltes més, ja que la gent va perdre la confiança en mi, cosa coherent desprès de tot. A partir de tot allò tothom em va començar a dir mentidera, m'insultaven, em deien grassa (en aquell temps ho era, però no necessitava que 30 persones m'ho recordessin), m'acorralaven i m'empenyien. Jo ho vaig aguantar tot, ja que vaig pensar (o segueixo pensant) que eren les conseqüències al que vaig fer així que vaig decidir aguantar-ho tot durant tot l'any, ja que l'escola a la que anava només tenia primària, així que vaig decidir aguantar-ho tot, encara que em va crear greus problemes de autoestima i digestius ja que jo sóc celíaca i no puc menjar gluten, però en aquell moment no m'importava, sincerament volia morir però sense fer-me molt de mal. Fins que me mare es va assabentar de que menjava i ho va parar per la meva sort.
I així ho vaig fer fins que me'n vaig anar de l'escola per a cursar la secundària, jo anava amb la idea de que seria una nova etapa i que podria començar de nou, un "borron y cuenta nueva". Però per la meva desgràcia 4 persones que havien estat amb mi a l'altre escola van anar al mateix institut que jo. Com que jo sabia que ho passaria malament vaig intentar parlar amb aquestes 4 persones i disculpar-me de nou pel que vaig fer i demanar-los que em deixessin en pau i que em deixessin començar de nou, van accedir quasi totes, però no totes. Però en aquell moment vaig pensar que desprès del que els havia dit pararien.
Tot va anar moderadament be durant 3 anys ja que m'havien deixat viure, tot i que parlaven a les meves esquenes intentant que la gent deixes d'anar amb mi (no entenc perquè però no hi puc fer res). Al principi no va funcionar de manera que jo vaig fer molts i bons amics (o això creia) i tots sabien el que vaig fer i m'acceptaven amb els meus errors. Fins i tot vaig aconseguir tenir una millor amiga i tot semblava anar molt bé ja que jo havia aconseguit confiar en ella al 100%, cosa que jo mai havia fet ja que sempre que ho feia m'apunyalaven per l'esquena. I em vaig tornar a equivocar, jo i la meva millor amiga fa 2 setmanes estàvem passant per moments difícils (l'adolescència...) de manera que aquestes noies que anaven amb mi a l'antiga escola van aprofitar el moment i es van inventar que jo la criticava (a la meva millor amiga, i la noia més popular i amb més poder de l'escola) ella es va emprenyar i s'ho va creure ja que em deia que jo ja havia mentit anteriorment i perquè no ho hauria d'estar fent ara mateix. Amb aquelles paraules em vaig quedar petrificada ja que no podia defensar-me. M'havia atacat al meu punt dèbil i no hi puc fer res. La meva ex millor amiga ha començat a parlar malament de mi a tota l'escola, de manera que la història es repeteix però hi ha una gran diferència i és que no he mentit aquest cop de fet no des de 5è. Així que està tornant a passar exactament el mateix. Menjo gluten, estic desnodrida i tinc anèmia i sincerament m'és igual. He decidit, de cara a l'any que be, canviar-me d'institut per a acabar l'ESO. Però tinc una gran por, i si la història es repeteix? Dubto que ho pugui aguantar, de fet no se com ho aguantaré aquest últim trimestre...
Estic farta de la meva vida!
Espero que em pugueu aconsellar adequadament, sou l'últim recurs...
Gràcies, i espero el vostre consell

Hola StayStrong!

Primer de tot, per mantenir-te forta de veritat i coençar a fer passos per estar millor, has de cuidar el que menges, sobretot. AQUEST ÉS EL PRIMER PAS.

I si veus que a l'institut les coses no van bé, primer intenta parlar amb els amics més propers.

Si no et fan cas... et recomanaria que intentessis buscar amics nous en d'altres àmbits fora d el'institut. Tu mateixa t'has demostrat que ets capaç de fer amics sent qui ets.

Ànim i endavant!

Elena Crepsi i Asensio -www.elenacrespi.com