Crec que estic entrant en una depressió, responeu el mes rapid possible sisplau....

HOLA! dir-vos que moltes gràcies per els cops que heu respost les meves consultes.
Avui us escric perquè crec que estic entrant en una depressió, potser semblarà exagerat, però és el que crec.
A fora de casa es pot dir que no tinc amigues de veritat, la que creia que era la mes bona amiga que tenia es bastant falsa i guarra, nomes m'utilitza quan no te a una altra amiga, em deixa marginada i mai queda amb mi, ni parlem mai per whatsapp ni res, si no l'obro jo ella a mi ni pensar-ho, és una d'aquelles persones que només t'utilitzen quan no tenen a ningú millor, i quan el tenen se'n van sense ni tan sols comptar amb tu, això fa mal, i m'enfado moltes vegades per això, però no li importa i al final crec que es millor olvidar-ho i ho faig, però ja me cansat. com podria evitar-la? Potser direu que parli amb ella, però és impossible, no escolta l'opinió de ningú, ni de la seva pròpia mare.
En el cas de les altres amigues, la majoria o m'utilitzen també, no volen quedar amb mi o tenen coses millors a fer que parlar amb mi, es pot dir que només tinc màxim 5 amics i amigues de veritat...
A casa, la relació amb els meus pares ha empitjorat molt, tinc un caràcter molt fort però tinc una capacitat per escoltar el que em diuen, encara que diguin que no, la questió és que tinc un germà i una germana, amb els quals abans em portava molt bé, però ara ja no, ni tan sols parlem si no és per barallar-nos, els meus pares sempre estan a favor dells, sempre, i em renyen per tot, comenso a estar bastant farta de tot això, he plorat tants cops, porto aguantant les seves bronques, que anan bé jo no hi tinc res a veure amb el tema, des de petita. Sempre em diuen coses desagradables i em fan bromes tots els de la familia, a mi no m'agraden les bromes sincerament, i al final m'acaben renyant perquè em queixo quan me'n fan alguna. També em critiquen el caràcter, perquè soc diferent que el meu germà i la meva germana, soc diferent en tot, absolutament tot, i em critiquen tot el que dic, faig i deixo de fer, ho he comentat a algunes persones i m'han dit que parlés amb ells, però com sempre fan, passen de mi.
Dit això, crec que estic entrant en depressió, no ho sembla, però és així, per fora segur que semblo una persona feliç, però per dintre des de fa molt de temps estic apagada, i molt.
NO HO PUBLIQUEU SI US PLAU....
moltes gràcies!

Hola Lovely,

Sóc la Laia Sala, psicòloga del Servei de Consulta Jove d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns!

Anem a pams que així es veu tot més clar.

Primer de tot, el tema de la teva amiga. És veritat que a vegades podem sentir que les nostres amistats no són sinceres del tot. Tu mateixa has de decidir si vols donar-li una altra oportunitat o no. No és necessari que l'evitis, simplement posa una mica de distància i la relació s'anirà refredant per sí mateixa. A vegades, al llarg de la nostra vida, coincidim amb algunes persones i durant un temps ens hi portem bé, però no ha de ser per sempre.

Tenint en compte aixó, és fantàstic que tinguis al teu costat entre 4 i 5 persones a les que puguis anomenar amics de veritat. No és fàcil mantenir una relació d'amistat, ja que cal cuidar-la sovint. Per això, valora aquestes persones que sí que es preocupen per tu ;)

Finalment, si a casa et sents així, potser és moment que en parlis de veritat. A casa nostra, amb la nostra família, és el lloc on ens hem de sentir més acceptats, estimats i protegits, per tant, et tocarà parlar amb ells per explicar com et sents. Si vols, pots agafar la teva mare (o la persona amb qui tinguis més confiança) i explicar-ho tranquil·lament. Recorda que, per tal que et prenguin seriosament, és important que ho expliquis molt bé, que parlis des del cor i que busquis una estona que pugueu estar a soles.

A part d'aquestes bromes que et fa la teva família que no t'agraden, hi ha altres moments en què sí que t'agradi la teva família? i si no n'hi ha, quins podries provocar tu? A vegades hem de ser nosaltres mateixos els que creem els millors moments de la setmana ;)

Una abraçada!
Laia Sala
www.consultajove.cat