El meu gat

Hola,
Tinc un petit problema, encara que sembli una tonteria a mi m'ha afectat moltissim.
Esti fent un any d'estudi al estranger, concretament a USA, i durant aquests dies de Nadal, els meus pares s'han de casa(avans viviem a un pis)i teniem un gat. L'altre dia els meus pares em van dir per skype que habien donat el meu gat a uns veins que son uns familiars nostres, em vaig posar a plorar i a cridar, perque fa mes 6 anys exactes que tinc aquest gat (me'l van donar dos dies avans de Nadal) i ell es el meu salvavides quan a casa amb el meu pare i la meva madrastre ens barallem (Que es constantment). Portava bastants dies preocupada que els meus pares li fesin algo, i tenia rao. No em van consular i dos setmanes despres m'ho van dir. Diuen que es el millor per ell, perque el volen deixar a fora i no dins a casa, com tota la vida ho hem fet, perque ara tinc una germaneta de un any i volen tenir les portes obertes per escoltarla per la nit (creec que amb un walkquitalki aniria be ja) i que la meva madrastre te algeria (encara no confirmat). El punt es, em podrieu donar un consell com puc convencer els meus pares que facin tornar al meu gat, es la cosa que m'estimo mes en el mon, odio lo que man fet els meus pares.
Moltes gracies

Hola! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'interpersonal. Entenc com et sents. Entenc que sentis que han pres una decisió injusta sense haver-te consultat. Pots intentar fer-els-hi entendre lo important que és per tu el teu gat. Digua'l-s'hi exactament el que dius en aquest email sobre lo especial que és per tu. Entenc que si la teva madrastra té al.lergia serà un punt important a decidir entre tots tres. Explica'l-s'hi doncs la teva frustració en saber-ho i les possibilitats de recuperar-los i demana si estan disposats a buscar alternatives epr poder-lo tenir a casa si es desconfirma l'al..lèrgia. Tens el dret a expressar com et sents i a expressar el disgust que has passat degut a que no t'ho hagin consultat. Ànims! Eli Aulet www.interpersonal.cat