Que faij no puc més.

Hola!
Bueno, des de fa temps que m’odio a mi mateixa quan em veij. No se explicar-ho molt bé, no em veij grassa, però em veij les cuixes d’un tamany que no m’agraden (vaij pel carrer i moltes noies de la meva edat tenen les cames primes i rectes, és a dir que més o menys tenen tota la cama igual, en canvi jo em veij les cuixes més amples que la resta de les cames). També quan menjo se m’infla molt la panxa (semblo embarassada de 2 mesos), i això fa que depenent de com tingui la panxa em fiqui un tipu de roba o una altre (pels matins a casa mai esmorzo per tant puc portar una camiseta més ajustada tot i que llavors al institut he d’esmorzar molt poc i no beure aigua per que no s’infli, en canvi, quan menjo i la tinc inflada em poso sudaderes o jerseis amples perquè no se’m noti), de fet el dimecres passat no vaij anar a anglès perquè vaij menjar molt i tenia “por/vergonya” (ja de normal no m’agrada anar pel carrer perquè odio que la gent em miri o el que pugui pensar, nose em sento inferior als demés i sóc molt insegura, doncs amb la panxa inflada encara més).
Vaij començar a sentir-me malament amb el meu cos a tercer d’ESO, ja que el meu pare em deia que tenia celulitis o que no menjes tant (quant sempre he tingut un pes baix), també quan amb veia amb les meves cosines em deien que m’havia engreixat, etc fins que em vaij cansar/odiava el meu cos, i vaij començar a deixar de menjar i a enganyar els meus pares dient-lis que anava a dinar a casa d’amigues, que no tenia gaire gana, etc (vaij pasar de 56 kg a 47). Però em van començar a “controlar el que menjava” (abans casi mai sopava i van començar a vigilar que no em saltés apàts), com que ja no podia saltar-me apàts i em feia por engreixar vaij començar a provocar-me el vòmit fins a dia d’avui que me’l segueixo provocant), per les tardes estic sola i mentre ansietat, començo a menjar i no puc parar fins que estic saciada i no puc més, aleshores em sento malament per haver-ho fet/em fa por engreixar i llavors és quan em provoco el vòmit.
Ja estic farta de sentir-me així, de no poder sortir o sortir amb vergonya i respecte al carrer per culpa dels meus complexes. He intentat fer 5 apàts al dia, però no em serveix, mentre ansietat i acabo menjant un montón i per tant vomitant. La setmana pasada vaij pensar va deixaré de vomitar, menjaré bé i faré bastant exersici per estar bé a l’estiu, però vaij veure que pujava una mica de pes (54 kg medeixo 1,72) i em vaij agobiar. Vull tornar a pesar 48, i com els meus pares i el meu germà se’n van de vacances el divendres i em quedaré sola a casa, he pensat va és el meu moment, total que no he menjat res (he estat sola tot el matí), quan a arribat la meva mare li he dit que ja havia dinat, però quan s’ha anat a treballar no he pogut i he començat a menjar un montón, després m’he sentit culpable, i com estava el meu germà a casa no he pogut provocar-me el vòmit, lo qual fa que em senti fatal. Per aquest motiu he decidit escriure, perquè ja nosé que fer, ja he intentat tot però no puc controlar-me i al final acabo sempre menjar massa i vomitant; i vull parar-ho però no puc. M’he plantejat de dir-ho els meus pares, però em fa molta por, i no em veij capaç; a part, no sé si em vull deixar ajudar, vull parar tot això, però no em vull engreixar ni res. Que faij, no puc més.

Hola Laia,

Em sap molt greu que t'ho estiguis passant tant malament i que vegis que no te'n surts. Si llegeixes sovint el nostre Consultori veuràs que hi ha força persones a les que els hi passen coses com les que ens expliques.

El fet de que et vegis amb la panxa inflada després de menjar és normal i ens passa a tothom, però segurament tu te la veus molt més inflada de com realment la tens. Això es diu "distorsió de la imatge" i és típica en les persones que estan obsessionades amb el físic i amb el pes. La manera de solucionar això no és que evitis menjar i/o beure aigua, sinó que ho has de treballar amb un professional (psicòleg o metge).
També ens expliques que et costa menjar quan toca i que intentes enganyar-te a tu mateixa intentant no menjar res però després acabes menjant d'una forma descontrolada i com que et sents malament, et provoques el vòmit.

Laia, per tot el que expliques, segurament estàs patint un Trastorn de la Conducta Alimentària i efectivament la única manera de que comencis a trobar-te bé amb tu mateixa és dient-ho als pares i consultant amb un especialista.

Et proposo un pla:

1) Des d'avui fins a dilluns de pasqua (últim dia de vacances) has de pensar en com els hi expliques als pares tot el que t'està passant i el patiment que tens. Pots dir-ho a la cara o explicar-ho primer al pare o mare o germà (si és major d'edat), amb qui tinguis més confiança. Si ho expliques a una persona després aquesta persona ho pot explicar a la resta de la família quan tu no estiguis davant i et farà menys corte. Una altra forma de fer-ho (que fa menys por) és que escriguis en un paper com et sents i el què t'està passant i que deixis la carta a un lloc de casa on saps que la llegiran. D'aquesta forma serà com si els hi expliquessis tot el que et passa, però sense tenir-ho que dir cara a cara. Intenta parlar amb ells durant aquests dies de vacances.

2) A part d'explicar als pares com et sents i tot el que et passa, t'aconsellem que els hi donis el contacte de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (www.acab.org) per a que tu o ells ens pugueu trucar per telèfon i parlar sobre com estàs i què pots fer per a treure't de sobre aquestes pors i preocupacions. El nostre telèfon el trobaràs a la web, però te'l poso aquí per a que el tinguis a mà: 93 454 91 09
Ens podeu trucar dimarts mateix pel matí i preguntar per mi, però qualsevol companya us podrà atendre perfectament. La idea és que puguem veure'ns i parlar una estona amb vosaltres (estem a Barcelona).

Com tu bé has dit al final de la teva consulta, "vull parar-ho però no puc". Necessites ajuda i nosaltres podem i volem ajudar-te.

Una abraçada molt molt forta!

Laura Medrano