No puc més

Ostia puta tiu, acabo d'escriure una llarguíssima consulta i ara l'he de tornar a escriure... bé.
Hola tinc 14 anys cap a 15 i realment necessito parlar i demanar-vos consell. Serà llarg, aviso:') Em sap greu. Però és que no puc més i tinc moltes coses en què pensar.
1.- Estic mig enamorada o he estat o vaja, tinc alguna cosa especial amb la meva ex millor amiga. L'estiu passat em va deixar de banda perquè totes dues teníem un amic (encara que més amics hi havien allà with us) i a ella aquest amic li agradava però jo no ho sabia. Aquest amic, és un fill de la grandíssima puta ja ho dic així perquè com que em vaig enfadar amb ell, ell em va voler treure tots els amics. Com que a la meva millor amiga li agradava suposo que va ser per això que quan ell li va fer TRIAR entre JO o ELL, ELLA el va triar a ELL. What the actual fuck, really? Well. Ho vaig passar fatal i ella ja era molt especial per a mi. No és lesbiana. I jo suposo que tampoc encara que l'únic que m'ha passat és que en certes ocasions m'ha atret sexualment i m'hi sento molt bé. Em sembla que fins i tot em vaig tornar mig boja. És com si fins i tot visqués per ella. Que psicòpata que sóc:')
2.- Tinc un gran merder familiar. Els meus pares estan separats des de fa 2 anys (aquest estiu en farà 2, vaja) i la meva germana (4 anys més gran que jo, so 18 years old) monta molts de merders (mai m'ha tractat bé, per cert) i la meva mare depèn molt de mi. Cosa que sé controlar però NO PUC AMB TOT. El meu pare emprenya molt i jo li faig veure moltes coses a la meva mare. Bé UN MERDER MOLT LLARG D'EXPLICAR que fa molt que dura i que crec que no s'acabarà mai o almenys en tenim per temps.
3.- Em sento molt sola. El meu grup d'amics per culpa d'aquest fill de la seva puta mare s'ha anat desfent. Tant la meva ex millor amiga, com una altra amiga, com els meus tius que els hi dic jo, (3 nens amb qui sempre m'hi he avingut, són els meus tres millors amics)...etc. Desfent o distanciant., vaja. La meva amiga (dic el nom x inicials si va bb. Aquesta és la M, si?), doncs la M ha perdut al seu pare i des que ha passat això que ja no és la mateixa i per merders no he pogut fer-li gaire costat, i la que li ha fet a sobre, és la meva ex millor amiga. Quins putus ous. Els nens me'ls estimo molt, però no hi ha tanta confiança com potser tenia amb aquestes dues (que masclista que sóc:')). No tinc una persona a qui li pugui explicar res íntim, sinó als meus 3 amics que un d'ells, en J està molt distant (és homosexual), amb l'altre sí però el que passa és la confiança i l'altre em sembla que és ell el que no confia amb mi, perquè es veu que té una història homosexual amb un altre noi i no me la vol explicar suposo perquè sóc heterosexual (deixant de banda lu de la meva ex millor amiga) i a en J, sí. En definitiva és això i tothom vol fer les seves coses i jo em perdo una mica.
4.- Per tot això, crec que estic deixant de ser jo mateixa, suposo que és l'estrès o QUÈ ÉS? WHAT THE FUCK IS IT? (YES, I LIKE TO SPEAK IN ENGLISH LIKE YOU CAN SEE:'), SORRYNOTSORRY) Bé, doncs això. No m'imposo tant a la meva mare i això és el que m'emprenya més, perquè sóc una persona que sempre li dic el que penso i m'expresso com sóc i aquests últims dies no ho estic fent massa. Com torno a ser jo? El tema roba cap problema perquè com dic això em passa ara i sempre m'imposo i em vesteixo com em surt dels ous i tinc un estil molt personal, el qual em porta certs problemes (però la meva manera de vestir és una de les coses més importants que tinc o sigui que no ho penso deixar), com que vesteixo com un noi encara que sóc molt sensible trobo a faltar que la gent em digui que guapa que estàs per comentaris com:- Vas vestida com un tiu i PUNT (amb mala cara, per tant negativament). Per això m'emprenya tant deixar de ser jo mateixa i tenir com l'ànima per terra. És el MILLOR que tinc. La meva personalitat. Amb això, ja sóc feliç + salut, família i recolzament... :))). A més a més a vegades em faig com una mica la interessant (aquests últims mesos, abans de que deixés de ser jo mateixa) quan realment crec que això és qüestió de què la adolescència.
5.- Per cert! A part de la meva ex millor amiga, com no havia de ser aquest, m'agrada un nen de la classe. Tinc un lio mental entre aquestes dues persones. I cap de les dues no em fa ni putu cas.
CONSELLS, PLEASE.
GOOD NIGHT AND I'LL BE WAITING FOR YOUR ANSWER. THANK YOU AND ALL THE LOVE - A.

Hola Pua's!
Doncs ens expliques moltes coses i no sé ben bé què ens preguntes.
Però en resum una mica de tot el que dius: el més important és que tu siguis coherent amb tu mateixa. Només així s'acostarà a tu i es quedarà al teu costat la gent que et valori a tu sent com realment ets. Evidentment pots tenir èpoques més bones i d'altres més dolentes, you know ;)
Sobre els problemes que tens a casa, és important que comentis als teus pares com estàs i si veus que necessiteu ajuda, busqueu alguna professional que us pugui ajudar.
Busca quines coses et podrien ajudar a relaxar l'estrès que ara mateix estàs tenint: acompanya't de música que et relaxi... etc.
Sabem que no és res concret però no sabem ben bé què ens demanes...

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com