No se que estic experimentant.. o que és això..(mkjnbgvcfssdvbcfnvgjhfbnmjfvhbdfnjhb)

Hola!!!
Primer de tot gràcies per el que feu, i espero que no os fagi aburrida aquesta consulta, però nesecito resposta a això que esta passant...
Bé.
Des de fa 1 any, més o menys, que estic així.
Surto a passejar pel carrer, i veig a tots... iguals, vull dir... com si fós tot patrons... gent caminant amb maletins, gent caminant amb nens, gent caminant en vestit i corbata, gent prenent alguna cosa amb parella/amics en un bar...
Tots els veig igual.. com si fossin... ¿esclaus de la humanitat?

No se...

És com si.. algú ens controlés, menys ami... sé que és difícil de comprendre (crec) em sento.. com si estiguéssim en un món, on som els Sims, i algú controlés cadascun dels nostres moviments... (i quan vas a la cuina i se't oblida el que volies fer/agafar ¿et cancel·len l'opció?)

Després, veig les notícies, o el diari, i veig tantes coses dolentes .. com que la gent... es fan mal entre si, i al seu torn, a la nostra mare Terra... no em prenguis com "creida" o alguna cosa per l'estil.. però a ells els veig com gent.. ximple, imbècil... perquè no els veig conscients del que estan fent...

Abans de dormir, tinc sempre el "ritual" o la "mania" d'obrir la finestra i seure prop d'ella, i recolzar-me en ell ... i mirar el cel.. a la recerca d'alguna cosa, que mai trobo...

Una cosa que penso... si una nit, decidissin apagar tots els llums, i que vegin tots, la meravellosa galàxia que està sobre nostre... ¿canviarien la seva manera de ser?

És a dir... tots a la nit, alcem el cap, i com molt veiem 2 estrelles.


Et començaria a explicar més coses d'aquestes que penso .. però crec que em faria molt llarg ...
en resum...
Ho veig tot igual... com una rutina... i que tots són iguals... menys jo.. em veig... com la diferent als altres... com que estic sola, en un món ple de gent... ningú aconsegueix entenderme...

No se si això és depressió.. o alguna cos...

¿Això és normal .. o sóc l'única?
Gràcies, :)

Hola guapa!
Al món, al teu voltant, hi ha persones com tu. Persones que veuen les coses diferent, que no segueixen la corrent de tot, que viuen descobrint el que realment els agrada. Persones que no fan el que se suposa que hem de fer perquè socialment hem estat educades per això, persones que s'escolten realment i troben dins seu allò que els apassiona.
Tu ets una d'aquestes persones i tu ajudes a fer que el món sigui diferent.
Les altres persones com tu són difícils de trobar, sobretot quan estàs a l'adolescència... però mica en mica, aniràs descobrint a gent com tu.
Gràcies per les teves reflexions!

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com