Bon dia Laia,
En primer lloc vull donar-te les gràcies per estar explicant-nos això, segur que no t’ha estat fàcil escriure i pensem que has estat molt valenta. Pel que veig estàs passant una època molt difícil, més que pels exàmens per la separació dels teus pares i per veure que la teva amiga està ingressada al hospital. Quan els teus pares es separen és normal que durant un temps estiguis trista, angoixada i confosa... és un canvi molt important tant per tu com per tota la família.
Moltes vegades les persones pensen que el trastorn de la conducta alimentària apareix només perquè la persona no s’agrada a si mateixa, o per que s’obsessiona amb el cos i amb el menjar, i tot i que en certa part això hi és també és molt important veure el que hi ha darrera, el perquè a aquesta persona li ha passat això. Molts cops el trastorn apareix quan a la teva vida comencen a passar coses desagradables, com que et tractin malament a l’escola, la separació dels pares, una mort que no saps com portar, la ruptura d’una parella, etc..., et sents molt malament i no saps com gestionar la situació. Per això, el més important és que la persona parli d’això més que del cos. Igual que has fet tu ara si t’hi fixes... No ens has parlat del teu cos ni del menjar sinó del que t’està fent mal i dels motius per els que estàs patint.
Possiblement la teva amiga s’hagi donat compte que has començat a fer un “atac de bulímia” com tu dius i està trista al veure que t’està passant el mateix que a la vostra amiga. Per això deu dir aquests comentaris, perquè te’n adonguis. Penso que t’aniria molt bé parlar amb ella tal i com ho has fet ara amb mi, explicant el que et passa perquè així ella estarà al teu costat i el recolzarà. Però el més important és que puguis parlar amb els teus pares i els hi puguis explicar com et sents, que t’està passant i que no estàs bé. Per molt que ells s’hagin separat i potser estiguin passant-ho malament no deixen de ser els teus pares i t’estimen igual, tenen que saber com estàs portant aquest canvi.
Tenint en compte que com dius estàs fent un atac de bulímia, per l’angoixa que sents, el que és súper important és que demanis ajuda ja, perquè no vagi a més i pugui acabar passant el que li ha passat a la teva amiga. Crec que t’aniria molt bé venir un dia a l’Associació per parlar amb nosaltres i veure que et pot anar bé per sentir-te millor. Et deixo la pàgina web de l’ACAB i el telèfon perquè ens puguis trucar i pugueu demanar hora.
Aquests són els pasos que hauries de seguir:
-Demanar ajuda i explicar el que et passa aquest ja l’has fet i et felicito
-Parlar amb la teva amiga i dir-li el que t’està passant i el que t’angoixa. Dir-li que la necessites perquè estàs trista i angoixada i que aquests comentaris et fan mal perquè no ho fas perquè siguis estúpida sinó perquè estàs patint molt
-Parlar aquesta mateixa setmana amb els teus pares (o els dos o amb el que tinguis més confiança) i explicar-los com estàs portant la separació i que has fet un “atac de bulímia” i que necessites ajuda perquè no vagi a més i et passi el que li ha passat a la teva amiga
-Trucar a l’ACAB o a un psicòleg que conegueu o us recomani l’instiut per poder parlar amb algú sobre el que et passa i puguis aprendre a gestionar les emocions desagradables i l’angoixa d’una manera que no sigui vomitant, fent-te mal o deixant de menjar.
Espero haver-te ajudat una mica i que ens truquis. Tot anirà bé!
Web: www.acab.org
Telf: 93- 454-91-09
Una abraçada molt forta
Carlota López Ballestar
