QUasi no menjo..

Hooola!:)
estic preocupada perquè últimament, fa cosa d'uns quants mesos gairebé no m'alimento i és que no puc... estic molt prima i des de sempre he volgut guanyar pes per sentir-me millor amb mi mateixa però no puc. Per començar sempre he sigut de menjar poquíssim i poc variat, tinc moltes manies i hi ha moltes coses que no m'agraden i a sobre no sé per què però menjo una mica de res i ja estic que no puc més, i aixo no sé si es normal...
després últimament estic molt estressada i nerviosa, no puc deixar de pensar en els exàmens de selectivitat, tinc por de suspenre el curs, em preocupa molt el meu futur... no sóc capaç d'estar tranquil.la, i a més hi ha moltíssimes coses que em fan estar constantment nerviosa i ansiosa (problemes de fora), llavors els nervis fan que no tingui mai gana, no tinc mai ganes que arribi l'hora de dinar, ho passo fatal menjant!!! i els pocs cops que intento menjar més els nervis em fan vomitar, últimament vomito molts dies seguits i no és precisament degut a cap trastorn alimentari. M'he aprimat una barbaritat i tinc por d'aprimar-me més del que ja estic perquè el meu cos em produeix bastanta mania ja sent com és...el pitjor de tot es que els meus pares es pensen que sóc bulímica (o ho sospiten) i lo meu no té absolutament res a veure però no em creuen.
no sé si em podràs ajudar i perdó per enrollar-me tant ja sé que és una tonteria però sóc incapaç de resumir! Avera si em pots donar un petit consell:)
Moltíssimes gràciies!

Hola guapa,

En primer lloc moltes gràcies per escriure'ns i demanar-nos consell! El que et passa no és cap tonteria!

Pel que he entès, puc dir-te que tens bàsicament dos temes a treballar. Per una banda en relació a la alimentació i per altra banda en relació amb l'ansietat i els nervis. És normal que si aquest any tens la selectivitat estiguis estressada i preocupada pel teu futur, però pel que expliques aquesta preocupació és excessiva i t'està afectant seriosament al teu dia a dia. Com que no et conec i no podem parlar-ne cara a cara, no sé si tot el relacionat amb el menjar està relacionat amb l'ansietat que pateixes o si són dues coses diferents. A simple vista sembla que pot estar una cosa relacionada amb l'altra,

El que està clar és que t'ho estàs passant bastant/molt malament i que necessites que algú t'ajudi i et doni un cop de mà. Ja que els teus pares han detectat que "algo no va bé", aprofita per parlar amb ells i explicar-lo-s'hi què et passa. Explica'ls-hi aquests nervis que tens i les preocupacions, ja que segurament hauries d'anar al metge per a que un psicòleg pugui aconsellar-te què fer per relaxar-te i treure't del cap aquestes preocupacions. Pensa que si dius que dels nervis que tens arribes a vomitar, significa que són uns nervis excessius que has de tractar per estar més tranquil·la i relaxada.

Esperem que puguis parlar-ho a casa i que un professional de la salut et doni un cop de mà. No et mereixes estar passant-ho tant malament. Molt probablement quan redueixis l'ansietat que tens, podràs menjar millor i recuperaràs el pes que últimament has perdut. Això si, no t'esperis a parlar amb els pares, ja que segurament quan més temps passi sense demanar ajuda, pitjor.

Una abraçada i ànims!

Laura Medrano