Depressió! Necessitava i desitjava anar a estudiar l'estranger i...

Avui, llegint notícies del portal, he trobat una d'una noia que no sabia si quedar-se amb el nòvio o marxar a estudiar a l'estranger. Bé, com sempre, he començat a llegir comentaris i he vist un d'una persona que parlava sobre unes beques Ortega. Ha sigut llavors quan he recordat que la meva professora d'anglès n'havia parlat l'any passat i és clar, com que no tenia l'edat i tampoc ens va informar massa, vaig passar de tot. A principi de curs hi vaig pensar i em vaig emocionar bastant, però jo no era a casa ni tenia el mòbil a mà per mirar res.
Desgraciadament, em vaig oblidar del tema i fins que no he llegit el comentari no he obert els ulls. He buscat la pàgina i m'he emocionat en veure tot el que oferia la beca i la quantitat d'estudiants que seleccionaven. A més, el meu nivell d'anglès i carisma per les entrevistes és molt bo i m'havia vist capaç de superar les proves. Després de 15 minuts mirant videos i coses i emocionant-me, baixo lapàgina i veig que les inscripcions van acabar fa mesos. Juro que se m'ha caigut l'ànima als peus com mai...
Això ha passat a les 19h i demà tinc un examen de física i m'he desconcentrat totalment; tant, que ara estic aquí escrivint una consulta.
He estat buscant beques i tal per estudiar fora però res, només he trobat aquesta. Crec que és la única que he trobat, ja que altres eren poc clares i fiables... vamos que no sabia ni on clicar... L'únic tren ha passat i jo estic destrossadíssima. A casa meva no tenim prou diners per pagar uns estudis a fora...
Tenia una forta necessitat de fugir, de viure experiències noves; en concret d'estudiar a Estats Units. I abandonar un temps casa meva que estic farta de tothom... Portava fantasejant des de l'estiu! A més, no sé quin batxillerat o cicle formatiu escollir.
Porto tota la tarda plorant i és que m'estic morint de la ràbia! A mi el temps em passa molt ràpid i juro que recordo que era ahir quan estava venent castanyes pel carrer. I penso joder, tan simple com haver mirat internet, i hagués estat a temps d'inscriure'm. Vale, si ho hagués fet no tenia la plaça assegurada al 100%, però com a mínim intentar-ho. Ara sé que MAI més se'm presentarà una oportunitat com aquesta, que per la meva ignorància l'he perdut completament... Mai podré anar al High School... I no paro d'imaginar com seria anar-hi o com hauria sigut com a mínim fer la prova.... i no sé què fer per aixecar el cap... estic destrossada...

Hola bibi00!

Entenem com et sents... és normal que et faci ràbia haver perdut l'oportunitat d'inscriure't a aquesta beca. Però ara toca pensar quines altres coses podem fer si hem perdut aquesta oportunitat. Per exemple, pots parlar amb la teva professora d'anglès i preguntar-li si coneix d'altres beques, si hi ha una repesca pels que han fet tard a la inscripció o si podries fer-ho el pròxim any.

També pots parlar-ne amb els teus pares, expressar aquesta ràbia que et fa haver fet tard en la inscripció, i conjuntament buscar altres alternatives. Podeu contactar amb el Departament de l'Ensenyament de la Generalitat i preguntar sobre altres beques i opcions diferents per poder complir el teu somni!

Sabem que ara estàs trista i enrabiada, però intenta fer un aprenentatge de tot això. Agafa forces i no t'aturis! Segur que hi ha noves oportunitats esperant-te!

Una abraçada ben forta i moltes gràcies per utilitzar el Consultori!

Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat