anorexia???

hola,
la cosa esta en que ultimament em fa bastant de fastic el menjar. intento saltame el apats o mejar menys. abans de menjar segons que miro quantes calories. em sento culpable despres de menjar.faig castells i pujo bastant, no soc pas una persona gorda. suposo que estic prima pero jo no ho veig aixi. peso 43kg i medeixo 1,55 aprox. mai he tingut gaires (cap) amics de veritat, suposo que aixo m'ha influit a l'autoestima. he estat a tres coles diferents: el 1r només tenia un amic (el qual conservo i es l'unic), el segon vaig fer més amistats pero l'any seguent va passar de mi fins al punt de no dirigir-me la paraula. el tercer es el d'aquest any i no m'hi acabo d'integrar. no he arribat a provocarme el vomit pero ganes no m'han faltat. hi ha una part de mi que no vol caure en una anorexia pero al no poguer-ho parlar amb ningu suposo que m'estic enfonsat. no se com ensortirme ja que ser que si ho explico algu em jutjara i la conciencia social sobre la malatia no es gaire bona. he buscat moltes coses relacionades amb el tema a internet i la veritat es que m'he espantat bastant.
que puc fer?

Hola Kiara,

Tens raó quan dius que els canvis d'escola i que en general t'hagi costat fer amistats pot haver influenciat en que estiguis amb l'autoestima baixa, però no justifica que et sentis així amb tu mateixa.

Pel que expliques és possible que estiguis començant a patir un trastorn alimentari com l'anorèxia, però no t'ho podem dir sense parlar-ne abans amb tu. Et recomanem que ens truquis per telèfon a l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (93 454 91 09) per a que puguem parlar una estoneta i resoldre't els dubtes que tinguis. Has sigut molt valenta al escriure al Consultori i explicar-nos com et sents, les pors que tens i les coses que estàs començant a fer (saltar-te àpats, menjar menys, comptar calories,...) ja que això indica que veus que alguna cosa no va bé i que necessites ajuda. Agafa el telèfon i truca'ns. No et jutjarem ja que entenem perfectament com et sents. Simplement parlem i t'aconsellem què fer.

Tens raó quan dius que les persones en general no tenen massa idea de com funcionen ni què senten les persones que tenen un trastorn alimentari, però t'has d'atrevir a parlar d'això amb els pares, ja que anar al metge és essencial per a veure què et passa i poder ajudar-te. La nostra recomanació és que no busquis coses a Internet, sinó que directament et posis en contacte amb l'Associació i amb persones que som expertes en aquests temes. Per no caure a l'anorèxia has de demanar ajuda professional. No t'has de sentir malament ni tenir por, però has de demanar ajuda.

Una abraçada Kiara,

P.D. Esperem la teva trucada! I si et fa cosa, ensenya aquest mateix missatge als pares i que siguin ells els que ens truquin. Podem ajudar-te i estarem encantats de fer-ho.

Laura Medrano
www.acab.org