No podria tirar endevant sense ell al costat

Una amiga meva vol fer la següent consulta:
Holaa! m'agradaria que m'ajudéssiu, ho estic passant malament. El cas és que porto un any i mig de relació amb el meu nòvio, ja sé que no és gaire però ha sigut el millor any i mig de me vida. Ha sigut màgic. Ell s'ha convertit en el meu motiu de viure, abans de conèixe'l ho veia tot fosc i negre i ell em va ajudar a veure les coses amb color.
El cas és que ara fa poc jo estic començant a patir molta ansietat per temes de l'institut, per relacions amb amics, etc., i a casa tampoc estic bé. No tinc bona relació amb els meus pares, sovint m'insulten i em fan sentir molt malament. Sumem-hi que a l'institut faig 2on de batxillerat i és molt dur i no sé com afrontar tot això amb l'estrès dels exàmens i a sobre no sé per què no puc parar de pensar en la selectivitat, tinc paranoies crec que m'anirà malament pq em posaré nerviosa i no podré accedir a la universitat i això em preocupa molt.
El meu nòvio ho ha notat i m'ha ajudat a tirar endevant però últimament el veig com distant i fred i de tant en tant em critica, sé que són crítiques constructives però a mi em fa molt mal. Ja no és com abans, sembla que ja no li agradi, que no sent el mateix. A més a més jo sempre recordo tots els nostres moments i el tinc en compte, sempre sóc jo la que l'obre per whatsapp i ell passa olímpicament de mi. I és que em sembla que em vol deixar perquè una amiga meva va parlar amb ell i ell jo va com insinuar amb un comentari. Ara tinc paranoies de que em deixarà però jo ni puc ni vull oblidar-lo, res és com abans per ell però jo segueixo estimant-lo i no puc parar de pensar en ell i en tot el que em viscut i pateixo molta ansietat, sense ell em moro, en serio, no estic exagerant, ho és absolutament tot per mi. I no us imagineu el mal que em fa el seu comportament cap a mi (s'està cansant de que sempre estigui malament).. Només el vull a ell, tots els problemes qeu tinc amb la família i els amics són molt menors a aquest, això és com que ho supera tot, m'explico? però tampoc estic bé per altres problemes i sé que em deixarà...i no em veig capaç de superar una ruptura, gens capaç, sé que si em deixa no seré capaç d'afrontar els estudis, ja em fa por llevar-me cada dia al matí. Sense ell no, ell és l'únic noi amb qui vull estar, l'únic al que estimo, la meva ànima bessona, no trobaré mai ningú com ell i mai podria oblidar-lo. La meva vida s'està convertint en un malson, sóc conscient que això és exagerat i ho podeu trobar una tonteria, però no puc evitar sentir-me així.
Ajudeu-me a sortir d'aquí si us plau!! Moltíssimes gràciees...

Hola tururut i amiga!

Llegir-te ens fa patir... portar una relació tant depenent l'únic que pot aportar-te és molt de sofriment. No pots oblidar que la teva felicitat i el teu benestar només ha de dependre tu, no de si estàs o no amb aquest noi, ja que si no és així, no seràs mai lliure!

Si la relació s'acaba, és evident que ho passaràs una temporada malament, però això no significa que la teva vida perdi el sentit o que no puguis ser capaç de seguir endavant! Has de ser forta, mirar per tu i per la teva felicitat. Recolza't en les persones que t'estimen i que t'aporten coses bones, ells t'ajudaran quan tu sentis que no pots.

Pel que fa als estudis i a l'estrès amb el qual ho estàs vivint, et recomanem que en parlis amb el teu tutor i si cal, amb el psicòleg/a de l'escola. Ells et donaran un cop de mà per afrontar la selectivitat amb èxit i per millorar el teu rendiment, baixant aquest estrès tan alt!

No defalleixis! Demana ajuda i endavant!

Una abraçada ben forta i moltes gràcies per la confiança!

Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat