por

Hola, el que em passa es que hi han dies que em poso a plorar però no se per que, últimament no estic bé amb mi em sento que la meva vida son els estudis i no valc per a res mes. Des de que estic a l'institut estic adonant de coses que abans no veia: anorèxia, bulímia... Però sobre tot que si no tens un físic perfecte no ets ningú, jo soc una noia que agrado a "molts" als nois i moltes noies em diuen que tinc sort, que els encantaria tenir el meu físic i jo quant mes m'ho diuen pitjo em sento em sento que la gent no m'estima per qui soc si no per qui semblo que soc! Tinc molts amics però em sento marginada... No ho entenc em sento, no se com em sento, sols se que tinc por, però no se ni a que ni perquè.

Hola! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Comprenc com et deus sentir. És cert que hauriem de poder mirar i valorar més enllà de la imatge. Et dic per això que, amb la imatge realment no n'hi ha prou per portar endavant les relacions i que tot i que t'ho diguin sempre, hi ha moltes més coses de tu mateixa i són les més importants, les que fan que les teves relacions, amb amics, amigues, noies/es,etc, funcionin. De totes maneres, intenta explicar-els-hi el com et sents a elles quan et diuen tot el dia això, que necessites saber que ets algu més que una "noia guapa", que per tu són importants altres valors. No facis cas de les seves reaccions primeres, intenta esperar uns dies a que reflexionin del que dius i a poc a poc expressant el que tens dins, et pot anar funcionant. Potser t'anirà bé descubrire què més agrada de tu a part de la imatge. Ti mateixa ja ho saps? Endavant! Eli Aulet www.interpersonal.cat