Hola guapa,
En primer lloc vull agrair-te que ens hagis escrit per demanar-nos la nostra opinió i a més felicitar-te perquè ets molt valenta al demanar ajuda.
Mira, pel que dius que fas i penses és probable que estiguis patint un trastorn alimentari. De fet des del moment en que et provocaves el vòmit després d'haver menjat és possible que l'estiguessis patint. Acceptar que t'està passant això és complicat i cadascú ha de fer el seu procés, però està genial que t'hagis donat compte de que "algo" no va bé i ens hagis consultat. Segur que no ha estat fàcil per tu.
Està molt bé que ja no intentis vomitar i que quan se't passa pel cap utilitzis la estratègia de dir-te a tu mateixa que això no té cap sentit, ja que és molt perillós que ho facis, podent-te arribar a provocar danys interns irreversibles al teu sistema digestiu. Has de ser forta, i evitar aquestes temptacions és un primer pas per vèncer aquests pensaments negatius que tens sobre tu i sobre el menjar. A més, com tu mateixa ja t'imagines, això que fas d'estar hores i hores sense menjar res perquè el teu cap et diu que abans ja has menjat massa no és bo. Que tinguis aquests pensaments és culpa de la malaltia, que sense donar-te compte t'està fent pensar i sentir coses que no són saludables.
Nosaltres t'aconsellem que facis el súper esforç d'explicar això que et passa als pares per a que pugueu anar al metge i que els professionals de la salut vegin si realment el que tens és un trastorn alimentari o no. En el cas que es confirmi, et podran ajudar a treure't del cap aquests pensaments negatius que tens sobre tu, sobre la teva imatge corporal i les manies que tens amb el menjar i amb certs tipus d'aliments. Quan expliquis tot el que et passa a metges especialitzats veuràs que et treus un pes de sobre, perquè no ets la única a la que li passa això. Tampoc t'has de sentir culpable ja que tu no tens cap culpa de tenir un trastorn alimentari, igual que no seria culpa teva si per exemple un dia et comença a fer mal un genoll...
Per explicar-ho als pares, pots fer-ho de diferents maneres. La més senzilla i complicada alhora és que els hi diguis que no estàs bé, que els hi expliquis com et sents i les coses "rares" que estàs fent amb l'alimentació. A moltes persones explicar tot això cara a cara els hi fa cosa, per tant una altra manera més còmode per tu és si els hi ensenyes aquest mateix missatge, on ens has explicat molt bé com et trobes. En el moment que els hi ensenyis no cal que estiguis davant. Una altra manera és que els hi escriguis una carta explicant-ho tot. Fes-ho de la manera amb la que et sentis més còmode, però és important que els hi expliquis. Tenen tot el dret de poder-te ajudar en això que t'està passant i quan ,és aviat millor.
A més, et deixo les dades de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB), que estem a Barcelona. Tant tu com els pares ens podeu trucar per telèfon i així xerrem una mica i us aconsellem què podeu fer. Nosaltres no som metges ni som cap centre de tractament, però us podem atendre per explicar-vos com són aquestes malalties i veure si estàs patint un trastorn alimentari o no. La nostra web és www.acab.org i el telèfon és el 93 454 91 09
Sigues valenta i fes el pas, no tinguis por.
Una abraçada ben forta. Si tens qualsevol altre dubte, torna a escriure'ns un missatge al Consultori. T'ajudarem en tot el que estigui a la nostra mà.
Laura Medrano
