Hola miriammmc,
En primer lloc vull agrair-te que t'hagis animat a explicar-nos com et sents i a demanar-nos consell. Em sap molt greu que et sentis així, i tot per culpa de que no t'agrades a tu mateixa.
Quan parlem d'autoestima fem referència al grau d'acceptació que cadascú té sobre sí mateix, i això es fa en funció de la valoració que faig de la meva forma de ser (caràcter), de com veig el meu cos (físic) i de les habilitats que tinc. Per a fer una valoració de la meva autoestima és important tenir en compte aquests 3 aspectes, i no centrar-ho tot en un, en el teu cas, el físic.
Ara bé, quan dius que els teus problemes d'autoestima van començar l'any passat, si t'hi fixes va ser perquè et vas començar a comparar amb les altres noies, i això és una cosa que no hem de fer.
Cadascú tenim una genètica i constitució física diferent i si ens comparem amb persones que considerem que són més guapes o que tenen més bon cos, aleshores l'únic que aconseguim és que la nostra autoestima baixi. El cos no es pot modelar com si fos una figura de fang, per tant comparar-nos no ens ajuda gens a estar bé amb nosaltres mateixos.
Fes una cosa: mira al teu entorn i veuràs que hi ha persones amb cossos molt diferents: gent alta, gent baixeta, gent de mitjana alçada, gent amb el nas gros, altres que han de portar ulleres, altres que tenen pigues i granets a la cara, altres que són més prims, altres més corpulents.... Aquí està la gràcia, que cadascú tenim un físic diferent! Has d'acceptar-te tal i com ets, ja que si fas esforços per intentar canviar el teu cos, només aconseguiràs estar malament i frustrar-te: et repeteixo, no podem modelar el cos som si fos de fang o plastilina.
Sembla que tu ja portes força temps obsessionada amb tot això, de manera que has arribat a pensar que si aconsegueixes aprimar seràs feliç... Aquest tipus de pensament està molt relacionat amb el que té una persona quan està patint un trastorn de la conducta alimentària. Aquests canvis que estàs fent en la teva alimentació no són gens saludables. Pensa que el nostre cos i cervell funcionen gràcies a la energia que ens proporcionen els aliments, i tu estàs menjant quantitats que estan per sota del que necessites.
Et recomano que pensis sobre tot això que t'he escrit i que siguis valenta i t'atreveixis a explicar tot el que t'està passant als pares. Per les teves paraules està clar que no t'ho estàs passant gens bé, que no et sents a gust amb tu mateixa, que estàs fent esforços per canviar el teu cos pensant (erròniament) que quan t'aprimis ja seràs feliç... Parla-ho amb els pares i aneu al metge. En la nostra opinió necessites ajuda d'un professional que et pugui donar informació i aconsellar què pots fer per estimar-te, respectar-te i valorar-te.
Si vols, pots posar-te en contacte (tant tu com els teus pares) amb l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) i trucar-nos per telèfon per a xerrar una estoneta. La web és www.acab.org i el telèfon és el 93 454 91 09. Pots preguntar per mi (Laura) o per la Sara i t'atendrem encantades.
Simplement volem ajudar-te, però per a fer-ho necessitem que expliquis el que ens has explicat a nosaltres als pares i que pugueu venir un dia a l'ACAB o trucar-nos per telèfon i us assessorarem.
Un petó ben fort i ànims! Està en les teves mans deixar totes aquestes pors i inseguretats enrrere i tornar a ser la noia feliç que erets abans.
Laura Medrano
