18.02.2016 necessito ajuda ja.. NO PUC MES.

Hola soc una noia de 16 anys i des de fa un temps que no estic gaire bé. Començaré explicant la història des del principi.

Tot va començar a tercer d'eso, va ser un curs molt dolent per mi. Va ser quan em vaig començar a veure malament, em comparava moltissim amb les meves amigues les quals estan super primes però perque son aixi de constitucio, aixo va fer que em baixés moltissim la meva autoestima i comencés a anar amb molts tios. Jo mai havia sigut de tenir novio ni mhavia liat mai. Vaig coneixer a un tio i em vaig començar a ajuntar amb els seus amics i a deixar de banda al es meves amigues de tota la vida. Aquells nous amics que em vaig buscar fumaven i bebien molt i jo també ho vaig començar a fer. Vaig perdre la virginitat amb un dells. Tot anava bé fins que em vaig adonar que les meves amigues de sempre van començar a quedar sense mi, ja no em deien res de quedar perque s'havien cansat que els hi digués que no, que s'estaven cansant de mi. Em sentia molt malament amb mi mateixa; pel meu cos, per perdre les amigues, per anar amb molts tios diferents, d'haver perdut la virginitat amb algú que no m'estimava ja que dies despres dhaver-ho fet em va deixar de parlar... Tot es va ajuntar, era un cumul de coses i no podia més. Vaig començar a intentar vomitar després de menjar, ho vaig aconseguir poques vegades perque soc una cobarda, quan estava alla em mirall i pensava tia que estas fent, no vomitis. Vaig explicarli a una amiga, pero li vaig mentir, li vaig dir que potava cada dia. Ella li ho va dir a la meva tutora i vaig estar parlant amb ella durant tot el curs fent entrevistes tutor-alumne. Al veure que quasi ningu estava per mi i el problema de les meves amigues seguia igual vaig tallar-me els canells per cridar l'atencio pero tampoc va servir molt. Jo seguia anant amb molts tios fins al punt que vaig acabar depent d'ells.

Les coses a quart van millorar i empitjorar a la vegada. Vaig deixar de fer tonteries tot i que seguia veient-me malament, continuava quedant amb aquells nous amics pero ja em parlava més amb les meves amigues de sempre. A mig curs van ingressar a una de les meves millors amigues a un centre perque tenia anorexia. A mi em va agafar de nou perquè no sabia res, vaig ser la ultima en enterar-me'n i em va sentar fatal. Ho vaig passar molt malament, no volia que li passés allò a ella, em sentia culpable per no haver-me'n adonat i mala amiga perque em pensava que no mho havia dit perque no confiava en mi tot i que no era aixi. Això va fer que tot el grup d'amigues ens tornessim a unir molt. Vam estar sempre al seu costat i ajudant-la amb tot lo que podiem. Jo seguia quedant amb diferents tios, plorant cada nit perque em veia malament i no estava a gust amb el meu cos.

Vaig coneixer a un tio i vam començar a tenir una relacio seria. Per fi sentia que algu m'estimava tal com era. Aixo va durar 3 mesos. Com que no viviem al mateix lloc i ell tenia problemes familiars vam estar un mes sense veurens. Jo no sabia que ell tenia problemes perque no mho va dir. El notava raro pero no em deia res i vaig comensar a pensar que ya no mestimava. Vaig coneixer a un altre tio mentre ell i jo estavem malament, vam quedar i ens vam liar. Vam començar a quedar moltissimes vegades i ens liavem sempre. Jo estava molt deprimida perque em sentia malament ja que l'estava enganyant. Al final li vaig explicar i ho vam deixar. L'altre noi i jo vam començar a estar de rollo, ha sigut amb l'unic tio que ho he fet més d'una vegada i me pillat d'ell. Lo nostre es va apagar per part seva al cap dun mes i mig o dos. Es va liar amb una altra i ho vaig passar fatal quan em va deixar, pero vam seguir parlant perque li importo.

En aquell moment em vaig adonar que depenc dels tios. La meva autoestima depen dells. Necessito a un noi que em digui lo guapa que soc i lo molt que mestima sino estic pel terra. No em valoro a mi mateixa i aixo es molt greu perque continuo veient-me malament i sento com si ningu m'estimés. Em sento molt sola.

Fa dues setmanes vaig veure un comentari a linsta d'aquest noi que li comentava a la meva amiga que te anorexia. La vaig obrir i li vaig dir que no em feia gens de gracia que parlessin. Ella em va dir que ell es volia liar amb ella i em va jurar mil vegades que ella no. Em va passar captures de conversa on ell li tirava la canya. Llavors vam quedar i el noi aquet em va explicar i ensenyar converses on ella li tirava la canya a ell, era ella qui va començar, qui tontejava amb ell, qui volia liar-se amb ell. Em vaig enfadar moltissim amb ella no només per haver tontejat sino es més el fet d'haver-nos mentit a totes. Em va dir que ho sentia molt pero que li agradava el meu ex i que no va pensar en mi quan ho estava fent. El dilluns vam quedar ell i jo i ens vam liar, tot i que ell nomes ho va fer perque tenia el calenton.

El finde passat voliem quedar els tres per parlar-ho ja que ells dos volen estar junts pero no em volen perdre com amiga i no volen que em molesti. Ella a l'ultim moment no va venir. Vam quedar nosaltres dos i despres amb mes amics. Per la nit em va obrir i em va dir que si havia passat algo i li vaig dir q no pero que que mes li dona qe no era problema seu i vam estar discutin fins que em va bloquejar i no hem tornat a parlar. Llavors uns dies despres ell em va dir que li deixes de parlar (a ell) i que lobris quan superés del tot lo nostre i moblidi dell.

Nose si segueixen parlant perque no he parlat amb cap dels dos desde fa dies. Estic fatal, em passo cada nit plorant. Nose com una de les meves millors amigues m'ha pogut fer aixo despres de tot el que he fet per ella, he estat sempre al seu costat, mai lhe deixat sola, l'he defensat i mai he fet res que li pogués molestar. Jo tambe podia haver tontejat, liat i follat al seu ex prqe ens parlem pero no ho he fet perque ella m'importa. No em mereixo tot aixo. Nose com em pot cuntinuar agradan aquell noi si ja fa un mes i pico que no estem junts. Nose com ningu em pot estimar. Nose perque he de ser aixi, sempre faig les coses malament, em sento molt inferior a totom, necessito a un tio al meu costat, tinc molta por de quedarme sola, de no importarli a ningu. I es el que m'esta passant, he perdut a la meva millor amiga que mha robat el meu ex quan sabia perfectament que encara l'estimo, lhe perdut a ell, els meus amics s'estan enfadant perque sempre estic malament pel mateix tema... Tot em surt malament.

Nomes vull esta be, vui algu que mestimi de vritat, no vui amigues falses, no vui dependre dels tios, vui sentirme be amb el meu cos i amb mi mateixa, etc

Vui tantes coses i nose com aconseguirles.

No puc més, ajudeu-me sisplau.

Hola reg46u!

Sóc l'ELi Aulet. psicòloga d'Interpersonal.

Docns entenc com et sents...Si e´s fotut quan un es troba en aquestes situacions però al vida ens preparar epr afrotnar situacionsd e les que aprenguem i ens fem més forts!!

Jos emrpe penso amb al frase: " No esperis una vida fàcil rpepara't per una vida amb obstacles!" I és aixi! Les coses no semrpe van com un vol, poques vegades...aixi que cal aprendre acceptar i a partir d'aqui millorar i ser feliç tot i els decepcions.

Ara estaras uns dies aixi! Intenta estar amb tu amteixa, gent amb qui estiguis a gust if e rplans per distreure't. plroar també és natural estar trista. la tristesa ens ajuda a pair, i aixi estem una temporadeta tristos per poder seguir endavant. És el que toca després de les ruptures i les decepcions. Després es passa i un surt més fort i feliç!!

Si fas això et distancies d'aquest conflicte i d'elles per un temps tot es tornarà a posar a lloc i veuràs com ho veus diferent! No tot té la importància que li donem en el moment!

Endavant

Eli Aulet