Ens vam conèixer i en poc temps em feies sentir especial, feliç i amb ganes d’estar sempre al teu costat, però també van començar les baralles absurdes, els cels, les ganes de veure’ns i una amistat perillosa que ens feia mal. Cada nit m’adormia abraçada al coixí pensant en tu, saben que tu ja no m’estimaves però per algun motiu no em deixaves anar. D’un dia per l’altre vas canviar, em parlaves nomes en monosíl·labs i em vaig assabentar que estaves coneixen un altra noia, tard jo feia dies que ja t’havia perdut. Em tornat a parlar dos o tres cops no se qui dels dos ha estat més borde, segurament jo; encara no ho he superat. Em vaig enamorar molt ràpid, però encara més ràpid em vas deixar i ara després de més de mig any encara no sóc capaç d’oblidat.
InterPersonal Data: 23/03/2016 11:09
Hola!
Sóc l'ELi Aulet. psicòloga d'Interpersonal.
Entenc que t'està costant deixar anar a aquest noi....Ha estat algu important...però es real també que ara mateix les coses estan complicades...Potser seria més sa per tu deixar anar aquesta relació. Si, és dur però acceptar la realitat ajuda a deixar de patir!
A la vida no ve res nou fins que no hem deixat anar el qeu ja no funcionava.
Poc a poc i endavant!! Confia!
Eli Aulet
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
