Transtorn alimentari? (GRÀCIES!!!)

Hola!
El cas es que fa un mes aprox, que estic una mica deprimida, tristota, amb l'autoestima bastant baixa, només tinc ganes de plorar i no sortir de l'habitació. Crec que si no estic bé amb mi mateixa tampoc ho puc estar amb els altres i per això m'estic tancant perquè se que no agrado i la gent em deu criticar, i m'inporta molt la opinió dels altres més que la meva.
Com que crec que estic gorda, he decidit fer una mica de dieta o això es el que els hi he dit als meus pares, que veuen que menjo poc. Però el cas es que cada matí llenço el bocata al pati, encara que aquest sigui molt petit però es que penso que qualsevol aliment que ingereixo té kalories i engorda, em passo 7 hores durant el matí sense menjar, dinar menjo menys quantitat però perquè la mare m'obliga perquè si fos per mi amb una poma ja en tindria prou, llavors durant la tarde tampoc no menjo res i a la nit nomes enciam i poca cosa més.

Vaig dia si dia no a correr i algun dia quan he acabat m'he sentit una mica marejada. Tmbe algun dia després de dinar si estic molt ratllada m'he intentat provocar el vomit pero no he aconsegit i això em frustra encara més. En dues setmanes he passat de pesar 68,5kg a 64,5kg i vull seguir i seguir perquè es l'unic que em fa feliç. De tot això n'he parlat amb una profe que hi tinc molta confiança i li he promes que menjaria i no intentaria vomitar ja que m'ha dit que sinó parlaria amb els pares i jo no vull perque em fa vergonya. Sento que en part he complit perquè no he intentat mes lo del vomit però perquè menjo poquet i continuo llençant el bocata.. Ah i si passo molta gana però el cap em diu si no menges estas més guapa! El meu lema es tancar la boca i fotre'm, la panxa ja s'acostumara!

Podria començar a patir algun transtorn alimentari o problema psicologic?

MOltes gràciesss!! Ho sento pel rotllo.

Hola Independentista!

En primer lloc vull agrair-te que t'hagis animat a escriure'ns i que ens expliquis com et trobes i els pensaments que tens. Pel que dius, entenem que t'ho estàs passant força malament i que no acabes de veure com sortir d'aquesta situació en la que et trobes.

Tal i com tu mateixa dius, si segueixes amb aquests pensaments pel que fa al teu cos i alimentació, podries acabar caient en un trastorn de la conducta alimentària. Una cosa és que estiguis trista i últimament no tinguis ganes de fer coses, però si ho acabes fent pagar al teu cos i passant gana, només aconseguiràs que les coses es compliquin encara més.

Quan no veiem les coses amb claredat acabem tenint pensaments que són erronis. Per exemple quan dius que l'únic que et fa feliç és baixar de pes, vols dir que és veritat? Aprimar-te implica que estàs deixant de menjar, que et trobes malament, que no tens força ni energia, que et mareges... això et fa sentir bé amb tu mateixa? Més aviat al contrari, no?

Has fet molt bé de parlar de tot això amb una professora i has d'intentar (encara que sigui difícil) fer cas al que et diu. Tot i que potser et sembla que la única solució és que segueixis com fins ara, és justament el contrari. Si segueixes sense menjar suficient, fent esport sense tenir energia al cos, dient-te coses negatives sobre tu mateixa, intentant vomitar,... acabaràs malalta de veritat.

Et recomanem que tornis a parlar amb aquesta professora, li expliquis com estàs i que li demanis ajuda. Tu sola és difícil que te'n puguis sortir. Ella et podrà aconsellar sobre què fer i com ajudar-te a que et sentis millor amb tu mateixa.
A més, als instituts de vegades hi ha un servei que es diu "Salut i Escola" que consisteix en que un dia a la setmana hi ha una infermera que es desplaça a les escoles i li podeu fer consultes sobre temes de salut. Com que són persones especialitzades, us poden donar consells molt bons i en persona. Si al teu institut hi ha aquest servei, aprofita per anar-hi i explicar-li la teva situació.

A banda, t'aconsellem que si vols et posis en contacte amb l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB), ja que persones especialitzades en aquestes malalties t'atendrem i veurem com podem ajudar-te. La web és www.acab.org i el telèfon és el 93 454 91 09. Pots trucar-nos de dilluns a divendres de 9 a 14h i de 16 a 20h.

Una abraçada ben forta i gràcies per confiar en nosaltres per explicar-nos què et passa.

Esperem que t'animis a demanar ajuda a les persones del teu entorn per a que et recuperis quan més aviat millor. Si tens qualsevol dubte, torna a escriure'ns una consulta o bé truca'ns a l'ACAB. Estarem encantats d'ajudar-te.

Laura Medrano