No se controlar la meva situació.

Hola.
Des de fa uns mesos pateixo un sentiment de tristor molt intens, ja ho vaig viure feia un any i vaig conseguir sortir-ne però aquest cop tot és més dificil.
Estic trista tot el dia, tancada a la meva habitació. Pràcticamente no vaig a classe perquè no tinc ganes de fingir; de que tothom li pregunti a la noia ''rareta'' i 'gótica'' coses estúpides.
Bec, fumo tabac y fumo marihuana i cada cop va a més; sento la necessitat de fer-ho perque d'aquesta manera no penso en res, no sento res i puc ser feliç unes hores al dia.
Amb el menjar també he començat a notar que ja no menjo de la mateixa manera, menjo poc o gens, al principi era perque no tenia gana però ara cada cop que menjo en sento miserable.
Els meus pares desconeixen la situació, estan molt ocupats treballant, només em saben cridar, renyar i castigar quan veuen que alguna cosa en mi no va correctament i dir el seu típic ''Ja tinc prous problemes perque tu me'n donguis més''. Mai havia pensat que una frase podía fer tant de mal.
Desconect si escriure aquí és el correcte però crec que es el lloc més professional on puc demanar ajuda.
També em auto lesiono: m'estiro dels cabells, li dono cops a les parets, em cremo fent-me ''happys'' amb els mecheros o em tallo als braços, cames... tot alló que la roba tapi.

Hola MelancoLya!

Sóc l'ELi Aulet. psicòloga d'Interperosnal.

Doncs la primera a salvar-te has de ser tu MATEIXA. Has de recuperar el teu dia a dia i anar a classe.

ESCRIU UNA ESTONA CADA DIA COM ET SENTS I LLAVORS DEIXES AL TRISTESA A CASA. ESCRIU MITJA HORETA I ESCOLTA MUSICA MOLT TRISTA DURANT AQUESTA MITJA HORA...Després t'has de prometre que s'ha acabat.

Hem d'aprendre a domesticar els emocions sense deixar que estiguin amb nosaltres tot el dia . Això significa fer-se gran.

Parla amb algu de confiança i busca ajuda si et costa al principi. Depèn de tu!

Endavant