Una adolescència dura..

Hola,necessito ajuda urgentment, la meva vida es un caos, tinc com un iman per les amigues que sempre et deixen plantada, les que pasxen de tu, estic realment farta d'això, no m'ho mereixo hu se, però m'afecta molt, he arribat a fer-me mal al braç, estic als límits, em sento totalment sola i perduda, mai quedo, o per exemple quan ja he quedat em deixen plantada, es com una patada a l'estomac, nose que fer amb la meva vida, fins i tot me mare te mes amics que jo, realment no tinc amics, tinc companys, estic començen a mentalitzarme de que les amigues no serveixen per res, l'únic per fer-te mal.
Realment em sento malament, sento que ningú em pot ajudar, que sempre hauré d'estar aixi, em sento sola y tonta, necessito ajuda siusplau..

Hola! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc que sents molta ràbia i molta frustració per com et sents. Et recomano que lo de "sempre serà així" ho posis en interrogant. Jo et diría que les coses milloraran. Intenta parlar amb algu que t'ajudi: la teva mare, algun professor, monitor, etc. Explica'ls-hi com et sents i com veus a la teva vida en aquest moment. Potser et poden donar pistes que et poden ajudar a fer algun petit canvi perquè tot això millori. La idea central és que quan alguna cosa no ens va bé, generalment hi tenim un paper important, que a vegades no veiem, però que si ens n'adonem podem començar a agafar el timó de la nostre vida i fer alguns canvis. Necessites donar-te la oportunitat de fer petits canvis! Ajuda a que els altres et recordin els teus punts forts i qualitats. Això t'ajudarà a anar-te posant en amrxa i , veuràs com a a mesura que vas guanyant resultats, et motives a fer més passos. Endavant!