no se que fer

Hola:)

Sóc una noia de 13 anys i el divendres el meu novio va tallar en mi, en l'excusa de veure'm com una amiga i no pas com una novia. Però lo més estrany es que una vegada havia tallat va estar insistint com a boig en ser amics, i a la fi i cap vaig acceptar, però des de dilluns no me parla i a classe passa completament de mi i ara es molt feliç sense mi, el vec riure, i content i me fa sentir malament per que ell es lo més important per mi i ser feliç sense que tu siguis el motiu fa que te sentis realment malament. El cas es que a cada lloc on vaig o cada conversa que tinc en algú sempre surt el mateix tema (ell), pot ser es casualitat no?

Però el meu dubte es que puc fer? jo a ell l'estimo molt, i des de que m'ha deixat he aprimat 3 kg, tinc un mestre que en qui tinc molta confiança i em diu que ell esta cec i que no veu lo que es perd però a pesar de tot l'estimo i el voldria tornar a conquistar,a pesar que a moltes amigues meves ell les a di que no tornaria en mi , però a pesar de tot l'estimo molt, cada dia m'enamoro més d'ell... se que lo millor seria passar pàgina però no puc passar tant fàcilment!! muns pares, família, i amics m'estan ajudant a tot lo que poden però vec que caure en una gran depressió i llavors que faig en tot això? el cor em diu que lluiti per ell i per la meva felicitat i el meu cap em diu que el deixi marxar que un dia s'adonarà lo que a perdut i tornarà ( aun que ho dubto).

Espero que em puguis ajudar perquè realment necessito ajuda :) molts petons :D!!

Hola laurii! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc com et sents. Les ruptures són doloroses. És natural que sentis molta tristesa, fins i tot ràbia i molta frustració. Són emocions associades a un dol. Són emocions que no podem evitar quan perdem a algu que estimem, perquè treure-ho plorant, epr exemple, és una manera d'anar paint, eprquè les coses s'han de pair. Et recomanaria que si és una ruptura definitiva, hauràs d'acceptar per molt dur que sigui sentir durant un temps una certa tristesa. També et dic, que com més et centris en tu mateixa, en distreure't, en estar amb la gent que t'està ajudant, en fer coses cada dia pensant què fer per anar estant més tranquil.la. És un procés natural! i passarà ràpid com més coses puguis fer per estar tranquil.la. Endavant! Eli Aulet www.interpersonal.cat