Maricon

Hola gent tinc 16 anys i és que tinc un problema des de ja fa molt temps, i m'agradaria solucionar-lo d'una vegada per totes.
De petit que el futbol no m'agradava i llavors dons per no quedar-me sol anava a parlar amb les noies.
A causa d'això cada cop m'ha costat més relacionar-me amb els nois. Tot va començar quan em vaig canviar d'escola. Era molt simpatic i em portava molt bé amb tothom però quan ens enfadàvem entre nosaltres sempre recorrien al mateix insult: MARICON.
Jo sabia que no ho era, l'únic es que es van acabar carregant la meva autoestima ( ja se que ser gay tampoc és res dolent).

Quan vaig anar a l'insti necessitava que mai més em diguessin alló així que el que vaig fer va ser tancar-me en mi mateix i no parlar amb la gent.

Això va fer que a les hores de patí estigues sol, fos antisocial, por a parlar davant de la gent... però per altre banda la gent no s'adonava del meu problema.

Tot es va engegar a norris quan vaig conèixer a unes noies i ens vam fer amics així que la gent va començar a donar-se compte de què tenia ploma. Peró tampoc em van dir res dolent, per sort és un bon cole.

A poc a poc l'he anat eliminant de la meva personalitat, però encara es veu una mica. Sovint no se de que parlar si estic només amb un noi i visc amb la por de que algun dia anem a jugar a futbol i veiguin que no en se. Apart tots ja comnçen a tenir novia i jo si que me liat algun cop i eso, peró sempre acabo sent amic en contes del que vull jo i amb tots els respectes peró no sóc lleig al contari normalment les noies em miren peró quan em coneixen dons aixó.

Ja que encara estare, amb ells uns anys m'agradaria anar-ho canviant, així que si em poguessiu ajudar em farieu un favor.

PD: si es publica mirare el comentaris així que siusplau adolecents tambe espero respostes vostres. Sento que sigui tan llarg.

Hola!

Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Doncs entenc que ha estat un procés dur!! Realment has estat molt valent tot i al pro que has passat. Generalment de les nostres pors surt la nostra valentia.

Afegiria dir-te que tot i que tots passem alguna època de malestar amb nosaltres mateixos és important saber que uns 'ha de donar valor a ell mateix més enllà del que pensin els altres. Els altres ens han d'acceptar tal qual som! Sempre hi haurà gent a qui no li agradarem però n'hi ha molta d'altra amb qui tindrem una relació respectuosa i comode.

La gent autèntica, aquella que es mostra tal qual és se sent confiada i feliç. Si t'exposes tal qual ets veuras com ets una persona valuosa i que guanyes seguretat, de manera que aniras fent fora a quelles persones que no t'aporten res positiu.

Pots aprendre a relacionar-te amb nois, parla amb el teu pare, germà..algu de confiança que t'expliqui una mica com va viure el seu pas a ferse home i lligar. Veuras que tots hem passat per inseguretats.

Poc a poc, depèn de tu anar guanyanat a les pors! Tots ens equivoquem i aixi aprenem. Si t'afrontes veuras que tens resultats! No esperis a que amrxi la por , la por marxa a mesura que anem afrontant-la.

Endavant

ELi Aulet