Sóc diferent.

Hola, us escric perquè m'intenteu ajudar però també per desafogar-me.

Aviam, jo sóc una noia de 13 anys. Em va venir la mensturació abans d'hora i això va fer que mentalment madurés moltíssim. Tenia 10 anys i tenia la mentalitat d'una nena de la meva edat actual. Sempre m'estava amagant de tenir-la perquè sempre he tingut unes "amigues" que ho critiquen tot. Jo pensava: has de tenir paciència i elles ja maduraran, no és tan dificil! Però mira on em trobo ara, he fet noves amigues junt amb les d'abans, aquest és un grup. Entre d'elles he conegut a la meva millor amiga i l'única que m'entén. El cas és que jo no encaixo en aquest grup, són molt inmadures i unes egoistes que només pensen amb elles i els seus problemes. Doncs jo ja n'estic cansada, a la meva vida vull tindre persones que m'aportin algo i fins ara només m'ho ha demostrat la meva millor amiga.

Què he de fer? Deixar que el temps passi i després decidir què faig? O dir-lis el què penso?

Gràcies per llegir això, sou una gent brutal!!

Hola JuLia!

Pensa que cada persona és com és i el seu procés de maduració s'inicia també en moments diferents. Per tant, potser és millor que intentis ampliar el teu cercle d'amistats, mantenir aquelles persones que t'aporten benestar i tranquil·litat, i donar l'oportunitat a noves persones a la teva vida. Segur que et sorprens!

Una abraçada ben forta i moltes gràcies per la confiança!

Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat