Maquillatge

Bé, començo explicant que quan era més petita no m'agradava preocuparme molt pel meu físic ni que em fessin fotos, pel fet de que no m'agradava a mi mateixa. Des de que vaig començar a pintar-me, em cuidava més, em veia més guapa, em sabía arreglar, com posar-me el cabell, etc. Porto des de segon de la ESO pintant-me els ulls, primer només portava la ratlla d'abaix i a tercer d'ESO em vaig començar a fer la de dalt. El problema que tinc avuí en día, és que vaig a primer de batxillerat (i tot i que no és un gran problema) porto dos anys que no puc sortir de casa sense maquillar-me. Em sento insegura, lletja, no sóc capaç de pensar "hòstia, doncs avuí estàs maca". Vull tenir la comoditat d'aixecar-me pel matí i si no em ve de gust no pintar-me però no em veig capaç de fer-ho, no m'agrado i no sé què fer per no sentir-me així.



Moltes gràcies!

Hola Juls!

Sóc l'ELi AUlet. psicòloga d'Interpersonal.

Aquest pensament qeu et corre pel cap és molt injust. Segur qeue stàs maca, no en tinc cap dubte. El que et passa e´s qeu tens una veueta que et fa sentir insegura i tu li fas casa.

Et recomano que cada cop que al veueta et diui que no esta`s guapa li diguis que prou! A més, un està més guapo quan accepta que és com és i aixi es treu partit. Si et sents bé amb tu mateixa i xcuides sanament elq eu t'agrada i com t'agrada anar seras autèncita i més vals ser autèntuica que guapa cada dia!

UIna abraçada!

Eli Aulet