Hola Violinns!
En primer lloc, t'acompanyo en el sentiment per la mort del teu tiet. Pel que dius ha estat una pèrdua molt dolorosa per tu, com és obvi. Em sap molt molt greu. T'envio una abraçada virtual molt sincera.
Dius que vas tenir anorèxia, i és una llàstima però molt probablement degut a aquest aconteixement tant dolorós, has tornat a tenir una petita recaiguda en el que es pot considerar el teu "punt feble", l'alimentació.
Està molt bé que te'n hagis donat compte i que ens escriguis per demanar consell. Ets molt valenta.
Et recomanem que facis l'esforç de menjar tal i com ho feies quan el teu tiet estava viu, ja que si segueixes així potser acabaràs recaient i tot serà pitjor... Pensa en el que ell voldria, agafa't a això i procura no tornar a fer coses com deixar de menjar ni vomitar el que menges. Ara que és tot molt recent ho veus complicat, però si deixes que l'anorèxia torni a guanyar terreny, et tornaràs a quedar enganxada, no? Pensa que quan dius que "al mateix moment m'agrada" ja significa que has d'anar amb compte..
La nostra recomanació és que siguis forta i plantis cara a l'anorèxia, i sobretot que si veus que se te'n va de les mans, parlis amb la família i quan abans millor tornis al metge. Mai s'està preparat per explicar-ho. És dur, ho sé, però no t'has de sentir culpable del que t'està passant. A nosaltres ens tens aquí pel que necessitis, ja ho saps. Però per desgràcia en aquest tema només els metges poden ajudar-te.
Molts ànims i sigues valenta. Si veus que no te'n surts sola, dóna't el permís per demanar ajuda i no deixar que la mort del teu tiet et faci recaure en la malaltia.
Un petó!
Laura Medrano
