Cansada de callar...

Hola!
D'entrada dir que mil gràcies pel temps que dedicaràs a llegir això.
La cosa és que porto molt temps amb nus que si no explico el què em passa ni que sigui per aquí m'acabarà menjant tot l'amor contingut.. Resulta que jo sóc una persona que porto amb la mateixa gent i les mateixes amigues des de sempre, i les estimo molt, però necessitava canviar d'aires perquè sentia que sinó amb sempre el mateix m'ofegava. Fa un any o així, vaig conèixer un noia. Jo tenia ganes de conèixer gent nova i tot i que em va costar, per què sóc molt introvertida i molt solitària vaig aconseguir obrir-me amb ella cosa de la que no me'n penedeixo en absolut. A més, ella és una de les poques persones que per molt que jo al principi fos freda i tancada es va quedar al meu costat sense fugir fins i tot sabent totes les meves pors.. I no sé si per això o per què me'n he acabat enamorant. Ho donaria tot per veure-la cada dia, és una persona immensament bona i hi és sempre... I mai espera res a canvi, no sé, és que no sé ni si jo em mereixo tant, pero és que sempre ho fa tot per treure'm un somriure i em diu coses molt boniques. I jo m'estic tornant boja, perquè em sento molt estimada, i per ella ho sento tot i sento que ho donaria absolutament tot per passar amb ella un dia, no puc parar de pensar en com seria jo si no l'hagués conegut i me'n adono de que tinc un munt de por de perdre-la, i si li dic, tinc por de que s'allunyi de mi i jo no pugui suportar-ho. Té parella, i cada cop que em parla sobre ell és com si em clavessin una daga al cor.

No sé què fer, estic molt perduda i sento que no seré capaç de fer les coses bé i la perdré, com ja he perdut a molta gent que havia somiat tenir per sempre al meu costat...

Sento que l'única manera de que deixi de sentir això per ella és intentar allunyar la meva vida de la seva, però no puc, a més igual que ella m'ha dit que hi serà sempre per a mi jo també li he dit a ella, i semblarà que ella tingui la culpa d'algo, i el contrari, és genial i ho dóna tot per qui l'envolta i pff.. és..

Moltes gràcies per llegir-to. Fas una feina digne d'admirar.. Escoltar els problemes de tothom i buscar-hi solucions no és el més fàcil que hi ha. Felicitats, i espero que les teves preocupacions també les escoltin amb tanta atenció com fas amb les de molts adolescents. Gràcies de veritat.

Hola!

Sóc l'Eli Aulet. psicòloga d'Interpersonal.

La porq ue tens de la pèrdua és una emoció molt humana. És cert però que no ens podem deixar emportar per els nostres emocions..Aixi que haurem de veure que fem...

Que ella tinguin parella no significa que tu no puguis formar part de la seva vida. Com bé dius , ella té dreta tenir parella..i amigues...Pensa que tots tenim el cor molt gran i que el nsotre cor té al capacitat d'estimar a moltes persones a l'hora.

Tu també ets una persona important per ella.

Respecteu els espais separades i espais comuns. Serà útil i important per tu aprendre a comaprtir eprsones i espais solaa companyada i amb altres persones. La vida és aixi, no tenim el dret a demanar a l'altre que resti gent a la seva vida epr nosaltres.

Endavant

ELI Aulet