Anàlisi 2

Hola!
Fa una o dues setmanes vaig enviar una consulta preguntant sobre un anàlisi de sang i anorèxia. Com que no se'm publicava la resposta, la poso aquí.
No em feia por l'anàlisi en sí, sinó el fet que puguin investigar el per què dels valors alterats, anèmia i això...Llavors podrien descobrir que tinc anorèxia, ansietat i depressió, i ara mateix és l'últim que desitjo.
No, no sóc feliç. No aconsegueixo baixar de pes i no sé per què, estic cansada de no dormir, d'estar trista, de tenir fred, de no poder anar al lavabo en 4-5 dies, d'estar sempre inflada, de fer-me mal, de no millorar en l'esport, de tenir atracons i vomitar d'amagat, de mentir, de fer veure que tot va bé, de tenir por d'anar al dentista per si veuen que tinc les genives inflamades de vomitar, de no poder anar a la perruqueria perquè notarien que em cau el cabell, por de que em pillin algun tall que m'he fet amb la fulla de la maquineta, que algun profe parli amb els meus pares i els hi digui que vaig cansada, estic baixant les notes i faig mala cara... No ho sé, estic cansada de tot. Però no puc parar i deixar-ho. Em sap greu. Només vull pesar 45kg i ser feliç. (Faig 1.66m i ara peso 56g).
Gràcies de totes formes per l'ajuda que ens proporcioneu i per deixar que em desfogui i pugui explicar a algú tot el que em passa i com em sento.
Un petó, Mia.

Hola guapa!!

He estat buscant la teva consulta i si que la vam respondre i publicar, potser no l'has vist. Et copio la teva consulta inicial i la meva resposta d'aquell dia per a que la puguis llegir:

Ens vas escriure:

Hola!
Els meus pares volen que vagi al metge per fer-me un ànalisi de sang, diuen que estic molt pàlida, que faig mala cara i que sempre estic i vaig molt cansada. Però jo m'hi nego, perquè no vull que descobreixin que segurament tinc anorèxia i per això em passa tot el que he dit abans.
Amb un anàlisi de sang em podrien detectar el tca o veure que no menjo?

La meva resposta:

Bon dia i gràcies per escriure'ns!

En primer lloc, el que volem dir-te és que has de ser valenta i afrontar les coses tal i com van venint, i entendre que els pares estan preocupats per tu perquè veuen que no estàs bé de salut. És normal que es preocupin per tu, igual que tu ho faries per ells si veus que no estan bé, no?

Tot i així, per a que estiguis més tranquil·la, els TCA normalment no es poden diagnosticar amb un anàlisi de sang, ja que són malalties que estan molt relacionades amb els sentiments, emocions i pensaments. Et recomanem que vagis a fer-te l'anàlisi de sang, ja que així servirà per veure com estàs de salut física. Pensa que els TCA amb el temps poden acabar afectant a la salut, i si a l'anàlisi surten alguns valors molt alterats, significa que necessites ajuda urgent.

Ara bé, per què vols continuar amagant als pares el que et passa? Ets feliç ara? No creus que si els hi expliques el teu patiment et trauràs un pes de sobre i podràs tornar a ser la noia sana que erets abans? Et mereixes que t'ajudin a sortir d'això!

Pensa-hi seriosament.

T'animem a que si vols, ens tornis a escriure i ens expliquis amb més detall com et sents, quines són les teves pors, els teus pensaments, com et trobes,... ja que així et podrem donar consell sobre què has de fer per recuperar-te.

Una forta abraçada i sigues valenta: ves a fer-te l'anàlisi ;)

Laura Medrano

__________________________________________________________________________________-

Sobre el que ens escrius ara, veig que ja t'has anat a fer l'anàlisi. Ben fet, així podran veure si a nivell físic està tot bé.
A banda d'això, llegint el que ens has escrit, tu mateixa et dones compte de que no estàs bé, de que no ets feliç, de que la malaltia està acabant amb la noia que ets!!
Has de parar-li els peus. Tot això que et passa és per culpa de l'anorèxia, has de demanar ajuda professional i començar un tractament per a curar-te!
Sortir tota sola d'això és molt difícil, per no dir impossible. Totes les persones que han patit un trastorn alimentari ho diuen, sense un equip d'especialistes no pots sortir de l'anorèxia. És una malaltia que s'apodera de tu i et manipula els pensaments, no et deixa ser tu mateixa.

Parla-ho amb alguna amiga íntima que tinguis i que t'ajudi a parlar-ho amb els pares. La malaltia et fa pensar que si arribes als 45kg seràs feliç i no és així!! És una trampa de l'anorèxia.
Fes-nos cas, que sabem del que parlem, demana ajuda als pares i aneu al metge.

Des d'aquí t'enviem moltes forces i ànims per atrevir-te a plantar-li cara a la malaltia.

Et deixo les dades de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia per a que si vols (tu o els teus pares) ens truqueu per telèfon i puguem veure'ns, així us podrem ajudar en tot això:

Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia
C/Mallorca 198, Barcelona
93 454 91 09
www.acab.org

Un petó ben fort!!

Laura Medrano