Li agrado a un noi, pero ell no m'agrada a mi... i em sento culpable.

Hola,
Aquest estiu vaig passar un mes a un poble d'andalusia, on vaig coneixer un grup d'amics amb els que encara hi tinc relació a traves de les xarxes socials, però que no els veure fins l'estiu que vé. Vaig coneixer un noi que desde el primer moment em va caure molt bé, però no em cridava l'atenció com a res mes, i pensava que jo a ell tampoc.
Quan vaig tornar a Barcelona, era amb el que mes parlava pel watsap ja que m'obria molt, i molava molt parlar amb ell, fins que em va confessar que estava enamorat de mi... jo al principi no m'ho vaig tragar gaire i li vaig posar l'excusa de que estavem molt lluny (en cap moment li vaig dir que m'agradava eh?) i bueno, vam continuar normal, però se li notava moltissim que estava enamorat de mi (no ho dic per ser creguda ni res, es que ell mateix ho insinuava de vegades, i feia coses que se li notava) per exemple, tenia un gran interes pel català (tot i sent andalús) i per la nostra cultura, i visitava adolescents.cat i tot de vegades. El cas es que ara m'ha enviat un llibre d'histories d'infermeria (ja que sap que vull ser infermera) amb una piruleta, un boli, i una carta... una carta d'amor on deia coses precioses que em van posar els pels de punta... fins i tot m'ho he arribat a pensar, això d'intentar-ho amb ell (ja que vindrà al meu poble a passar uns dies amb mi, i tampoc seria tan dificil una relació a la distancia, potser una mica, però amb ell no ho crec) però no em surt, em cau molt bé, li tinc un gran carinyo, me l'estimo... com amic. Es un noi molt maco i tinc molta por d'arrepentir-me, la tinc, però no sento res per ell o aixo crec. El que mes em fot, es que a sobre el meu ex es un ... millor no dir-ho, i a ell si que el vaig estimar, i en canvi, a aquest noi, que s'ho mereix mes, no es aixi. Ja he parlat amb ell i li vaig dir que no em mereixia tot el que em deia per que de debó que no sentia res (ja li vaig dir fa un temps, però ell tenia esperançes sembla) però tot i aixi no puc evitar tenir por de cagar-la, de no trobar ningú aixi, que m'estimi aixi... i a l'hora tinc por de fer-li mal, ja que jo ja li vaig dir que no sentia el mateix per ell, però sembla tenir esperançes igualment... de vegades em sento també una mica agoviada. Jo no sé que sentire en un futur, però ho veig magre.
Volia desfogar-me, i que em diguessiu que en penseu de la situació...

Hola Laura,

Gràcies per escriure'ns! Sóc la Laia Sala, psicòloga del Servei de Consulta Jove d'Interpersonal.

Entenem que et sentis malament, però una cosa és importantíssima: no podem forçar els nostres sentiments. Si tu sents que no l'estimes com a parella, hauràs de ser més clara amb ell i repetir-li. Sabem que no vols fer-li mal, però és millor deixar les coses clares, perquè sinó es pot fer més mal.

Per altra banda, és natural que vulguis sentir-te estimada, però no creus que és més honest tenir un amor on els dos membres de la parella senten el mateix l'un per l'altre?

Una abraçada,
Laia Sala
www.consultajove.cat