Tant de bó ser petita un altre cop

L'any que ve una nova etapa comença per a mi, començaré batxillerat en un nou institut.
Sempre he tingut fama de ser la "graciosa" de classe. Sempre faig comentaris de tot el que se'm passa pel cap en aquell instant i es veu que aixo al meus companys i fins i tot als profes els hi fa gràcia. Mai he sigut mala nena, mentre a mi no em feien res dolent. sóc molt sociable i amiga dels meus amics.
No estic gens nerviosa per com m'ha anirà el primer dia, ni tampoc com acabaré l'últim. És una sensació nova, diferent, estranya; mai abans m'havia sentit així. No és gens de por, és ganes. Però q passa si després de 13 anys amb els meus amics de sempre ara no se com fer amics? Com fan els nens petits per saber si és una bona amistad o no?, no ho saben, simplement volen tenir amb qui jugar. i ara? que fem nosaltres quan tenim 16 anys? Elegim a les persones per jugar? Una mica de por si q tinc..però por de mi mateixa per si no escullo bé a les persones que influenciaran el meu futur. Sigui el que sigui.. Que sea lo que Dios quiera
Petonets des de Badalona!!!!

Hola Naiara,

Sóc la Laia Sala, psicòloga del Servei de Consulta Jove. Gràcies per escriure'ns!

Sembla que la teva espontaneïtat t'ha ajudat sempre, oi? Doncs no pateixis perquè tens suficients recursos per poder conèixer gent i relacionar-te!
També et direm que les persones que coneguis al primer dia, no tenen perquè ser les teves amigues per sempre! Nosaltres anem canviant, i per tant, la gent del nostre voltant també. Això vol dir que les relacions d'amistat també canvien, es poden fer més intenses, a vegades ens distanciem.... Deixa't sorprendre per la gent i no els jutgis massa ràpid ;)

Ves veient amb quines persones estàs més còmode, amb quines hi tens més connexió... i així el teu instint t'anirà guiant.

Una abraçada
Laia Sala
www.consultajove.cat