Bona tarda Ssaramc,
És totalment normal que t’estigui passant tot això i que estiguis molt angoixada, gràcies per tornar-nos a escriure, aviam si et podem ajudar.
Per una banda estàs patint l’efecte del trastorn alimentari. Al principi, quan comença et pots arribar a sentir bé, tens la sensació de que tens el control de la situació i del menjar i a vegades pots sentir-te més segura. En definitiva tot això és un engany que ens fem a nosaltres mateixos quan ens passa això. Tu no controles el menjar, el menjar i el trastorn et controlen a tu. Molta gent, quan ho pateix explica que és horrorós, perquè al final et sents culpable tant si menges com si no menges, perquè cada vegada el pes d’estar amagant això és més gran.
Tu saps que necessites ajuda ara només et queda fer l’últim pas que és explicar-ho a casa. És normal que no sàpigues que dir-lis ni com dir-lis el que et passa, però ho has de fer perquè d’aquesta manera et podran ajudar.
El trastorn de la conducta alimentària és psicològic. Normalment comença al tenir una baixa autoestima, una insatisfacció amb el propi cos i molts cops per altres problemes que no sabem gestionar. Sense ajuda serà complicat que puguis canviar-ho.
Potser t’ajudaria explicar que et passa a través d’una carta. Molts cops al escriure ens es més fàcil explicar-nos. No et preocupis, no s’enfadaran, només es preocuparan per tu, com és normal.
L’altre veueta que tens al cap, la que et diu que no els hi diguis perquè aleshores et controlaran i et portaran al metge és la del trastorn. Ignora-la, no li facis cas. La teva veueta, la que diu que vol deixar això i la que sap que ho té que explicar és la teva. Si deixes que l’altre guanyi per por al que passarà, cada vegada et sentiràs pitjor tant física com psicològicament.
Esperem que els hi expliquis, et trauràs un gran pes de sobre.
Et deixem l’enllaç de l’Associació per si aleshores vols venir acompanyada.
Una abraçada molt gran.
Carlota
