Problema amb mi mateix

Hola! Sóc un noi de 17 anys que manté una relació seria amb una noia des de fa un any. El cas és que fa dos mesos, la meva noia va anar a una discoteca famosa on tots els nois van a "tirar la canya" constantment a les noies, i a mi no em feia gaire gràcia que hi anés però no res fora de la normalitat. Ho vaig entendre que volgués anar perquè no havia anat mai i li feia il·lusió i a mi m'agrada que faci coses que la facin feliç. Abans que la meva novia anés a aquell lloc, jo estava bastant preocupat pel que li poguessin fer allà tots els tios que hi havien, però per una altra banda sabia de sobres que la meva noia no faria mai res amb cap noi perquè la conec i confio molt en ella. Ella em deia que a ella ningú li entraria, que podia estar tranquil, que no es fixarien en ella i mil coses més que no van ser veritat. El dia que va anar a la discoteca jo vaig apagar el mòbil per evitar pensar en ella i pensar el que li podria estar passant en aquests moments i vaig anar a dormir d'hora. Al dia següent, vaig encendre el mòbil i vaig estar parlant amb ella. Em va dir que m'havia d'explicar moltes coses que havien fet les amigues amb les quals havia anat. Seguidament em va dir que millor no m'explicaria el que a ella li havien fet perquè em posaria malament, però que podia estar tranquil perquè no havia fet res amb ningú. Aquesta frase em va matar per dins. Vaig sentir molta impotència al entendre que tots aquells pensaments que tant em preocupaven es van fer realitat. Em vaig posar fatal i quan vam quedar jo vaig insistir en que m'expliqués les coses que li havien fet, cosa que me'n penedeixo cada dia més d'haver-li preguntat perquè si no ho hagués fet ara mateix no estaria escrivint això. Em va dir que se li acostaven els nois, que li agafaven el cul, que li intentaven fer petons, etc. També em va explicar que va estar parlant amb un noi guapissim. Després em va dir que estava ballant a la pista (havia begut una mica) i el noi en qüestió se li acostava per darrere i s'enganxava a ella, li tocava el cabell i li intentava fer petons. Vull pensar que la meva noia no es va apartar a l'instant perquè anava una mica perjudicada. Llavors va ser quan una de les seves amigues la va veure i m'explica que es va quedar flipant al veure l'escena, i llavors va ser quan es va adonar del que estava fent i es va apartar.
Després de sentir tot això, jo vaig sentir que se'm trencava algo dins meu. La vaig sentir molt lluny de mi i em vaig sentir molt impotent. D'això fa ja dos mesos i des d'aquell dia, no puc esborrar la imatge del meu cap i més d'una vegada m'he enfadat amb la meva nòvia perquè aquest pensament i la imatge d'aquella nit creada per les seves paraules em tortura i em crea ràbia cap a ella, cosa que no vull. Pensaments com hauria d'haver estat allà, o preguntes com hauria fet el mateix la meva nòvia si hagués estat allà jo, em martiritzen cada dia, i no se que fer per esborrar tota aquesta maleïda història del meu cap.
Sóc molt conscient que exagero els fets, i sé que no es per a tant. Per aquest motiu us escric, per veure si em sabeu explicar per què em suposa tant problema pensar en aquesta història i per què m'afecta tantissim. No m'imagino què m'hagués passat si la meva noia s'arriba a liar amb un tio. No em considero una persona gaire gelosa, però crec que el que em passa és que com que la meva nòvia és una persona molt important a la meva vida, qualsevol cosa que faci ja se'm ve el món asobre. Espero que em pogueu explicar per què dos mesos després continuo malament per aquesta "tonteria" que en realitat és, però que per mi no, i a veure si podeu trobar una solució per al meu problema. Moltes gràcies!

Hola smeagol!

Has mostrat molta confiança i respecte cap a la teva nòvia, i això és admirable! És molt important permetre que la nostra parella s'ho pugui passar bé sense que nosaltres hi siguem al davant.

Entenem que et sentis ferit... per tu el que va passar no és una "tonteria" i per tant, pensem que teniu una conversa pendent. Des del respecte és important que pugueu explicar-vos com us sentiu, que és per vosaltres la confiança i quins són els "límits" de la relació. Segur que parlar-ne t'ajuda a treure aquesta cosa que tens a dins fa mesos.

Recorda que tu no has fet res malament i si sou una parella, heu de poder parlar de tot el que us preocupi!

Esperem que pugueu solucionar i reconstruir la vostra confiança!

Una abraçada ben forta i moltes gràcies per la confiança!

Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat