superdotada

hola, tinc 15 anys i sóc superdotada.
De petita van detectar que era una persona amb altes capacitats ja que no m'integrava bé amb els companys, no estudiava gens i treia tot excel·lents, era molt tancada en mi mateixa i a casa feia preguntes que no eren "normals" per a tenir la meva edat. La meva mare va decidir portar-me a un psicòleg per a fer-me el test d'intel·ligència i em va sortir bastant alt. Ho va comunicar a l'escola i allà em van repetir les proves, i va sortir que tenia un 167 de CI. Entre entrevistes i deures, vaig acavar saltant-me un curs de la primària. La inadaptació al principi va ser brutal, els companys no ho entenien i, com és habitual, les coses diferents no solen agradar. Vaig inclús tancar-me més en mi mateixa, però vaig seguir treient les mateixes notes. D'això en fa 5 anys i una mica, i em segueixo sentint incòmode.

Potser la relació amb els meus companys ha millorat i tinc més amics i ja no sóc tan tancada, tinc una família que m'estima, no vaig apurada de diners, no em puc queixar del meu físic i tinc alguns bons amics... potser pensareu que sóc tonta, però no sóc feliç. Sento que em falta alguna cosa, desde sempre. Mai he pogut gaudir tan intensament de les coses com molts dels meus companys i els envejo. Em passo el dia pensant i donant-li voltes a coses que només em fan sentir pitjor, i m'infravaloro, no m'agrado en cap aspecte. És que només serveixo per estudiar?
Últimament m'he esforçat en canviar, però tot ha anat a pitjor. He sigut una persona oberta i els meus companys no ho entenen. Es veritat que sempre he sigut d'extrems, sempre ha sigut o el blanc o el negre... però què hi puc fer? puc canviar la meva personalitat?
Em preocupa la meva família. Es preocupen per mi i no m'agrada, molts cops penso que els faig nosa i que només els faig gastar diners, però ells diuen que m'estimen. Haguessin sigut més feliços amb una filla més "normal", si és que aquesta paraula té algún sentit...
En definitiva, no sé que fer. Em sento malament a l'institut, molts cops he de mentir a casa per a que no es preocupin per mi i m'afecta molt el que em diu la gent. No sóc feliç i no sé com arreglar-ho, us agraïria molt que em poguéssiu ajudar, gràcies.

Hola joana!

Si tens la sensació que et falta alguna cosa a la teva vida, perquè no intentem esbrinar què és? Fixa't que quan estem passant per una època complicada tendim a fixar els nostres pensaments i la nostra energia a les coses negatives, i com tu mateixa hauràs pogut comprovar això no ens ajuda massa...

Si tens ganes de fer un canvi a la teva vida, planteja't, quina és la primera cosa que pots començar a fer per apropar-te al teu objectiu? Fes una llista de totes les coses que consideres que vols millorar i començar per allò que sigui més senzill, per de mica en mica anar assolint el que t'has proposat! Recorda que la felicitat normalment es troba en el camí!

Treu-li partit a la teva intel·ligència! Sigues i mostra't tal com ets i deixa que la resta de gent et vagin coneixent i tu coneixent-los a ells.

No oblidis que les persones que t'estimen sempre estan al teu costat, i si estàs passant per un moment complicat, recorda que sempre pots parlar-ho amb ell i demanar-los un cop de mà!

Una abraçada ben forta i endavant Joana!

Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat