Bon dia,
En primer lloc et donem les gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos aquesta situació en la que et trobes amb la teva millor amiga. Ja d’entrada felicitar-te per ser tant bona amiga i preocupar-te tant per ella, té molta sort de tenir-te.
La situació amb la que et trobes és molt complicada i a vegades ens costa veure que podem fer. En aquesta situació, evidentment, haurien de ser els professors o monitors de menjador els que s’encarreguessin de controlar que menja. Si tu li dius que mengi segurament s’enfadarà i pot arribar a separar-se de tu. Potser el que li aniria bé és que li preguntis si necessita algo i dir-li que pot comptar amb tu. També li pots dir que veus que ho està passant malament i que potser necessita ajuda.
Tot i així, davant d’aquesta situació pensem que el millor és que parlis o parleu (el grup d’amigues) amb els seus pares i els expliqueu la situació. Vosaltres la podreu acompanyar i estar amb ella però difícilment podreu aconseguir que torni a menjar i que estigui bé psicològicament.
És important que sàpigues que els trastorns alimentaris com l’anorèxia són psicològics i que quasi sempre necessites rebre un tractament per estar millor, millorant la teva autoestima i per aconseguir agradar-te més a tu mateix.
És normal que tinguis por a fer aquest pas ja que creus que segurament s’enfadarà molt amb tu i potser penses que així la perdràs com amiga però pensa en el que realment l’ajudarà. Després ella t’estarà eternament agraïda ja que això es ser un amic de veritat.
Una abraçada molt gran i endavant!
Carlota
